divendres, 21 de gener de 2011

Mobilitzacions en defensa de les pensions públiques

L’estat de xoc en el qual viuen bona part de les societats europeees degut al fort augment de la desocupació, la congelació salarial, el deteriorament de les condicions laborals, etc., és aprofitat pels governs per fer passar una llarga sèrie de contrareformes. Entre aquestes contrareformes, destaquen les que afecten les pensions públiques de vellesa. Quan el govern alemany endarrereix l’edat normal de jubilació als 67 anys, o quan ho proposen els governs francès i espanyol, els treballadors a l’atur de més de 55 anys saben molt bé què pretenen. No és més que una forma de retallar les pensions, sense que es noti, ja que molt pocs treballadors aconseguiran mantindre un lloc de treball a aquelles edats. La mitjana de jubilació a casa nostra se situa entre dos i tres anys abans dels 65 anys legals. A més, en un context de forta desocupació, qualsevol deteriorament de les condicions jubilació té una repercusió en l’atur juvenil.

Des de la Plataforma de les Pensions Públiques, es denuncien dos elements de la “reforma” del sistema públic de pensions que vol tirar endavant el govern espanyol sota l’aquiescència o la pressió dels governs europeus. D’una banda, l’esmentat augment de l’edat de jubilació, i de l’altra banda, l’augment del període necessari de cotització, portaran a una disminució de les pensions. A això, cal afegir el fet que les pensions contributives han estat congelades enguany, malgrat l’augment de l’IPC en un 3%.

Aquestes retallades de les pensions públiques dels treballadors suposen un augment de l’explotació de la classe treballadora per part del capital. En aquest sentit, és evident la topada d’interessos antagònics de classe, malgrat que es vulgui revestir sota crides a “l’interès general”. Vicenç Navarro, d’altra banda, ja ha contestat als arguments habituals de caire demogràfic. Segons aquests arguments, de resonàncies fisiòcrates, tot es reduiria a l’índex pensionistes/treballadors, sense pensar en la productivitat de l’hora treballada.

Però, a banda d’això, hi ha els interessos financers específics al voltant dels plans privats de pensions. La credibilitat d’aquests plans de pensions ha quedat en entredit davant de la crisi financera de l’octubre del 2008. A més, amb les finances públiques fortament endeutades, una segona crisi financera d’igual magnitud d’aquí 5 o 10 anys no comportaria cap rescat. Així doncs, cal una forta campanya de retallada de les pensions públiques, per contrarestar aquestes “sensacions”.