L'atemptat contra la congressista Giffords i la violència política per justificar les polítiques draconianes d'austeritat

Fa unes poques hores, en el matí de Tucson (Arizona) un home desconegut (després detingut) ha disparat contra la congressista Gabrielle Giffords (Demòcrata) en mig d'un acte polític de carrer. També ha disparat indiscriminadament contra els assistents, deixant un balanç provisional de sis morts i dotze ferits. La congressista ha quedat greument ferida.

Giffords havia protagonitzat una de les campanyes més enverinades en les passades eleccions del novembre del 2010. El seu oponent, republicà, comptava amb el suport del 'Tea Party Movement'. Els elements més radicals de l'extrema dreta nord-americana la tenien assenyalada, en encarnar, segons ells, els estereotips del polític liberal. Giffords, membre de la comunitat jueva de Tucson, es desmarcava en alguns punts del "liberal típic" (per exemple, en el dret d'armament), però en diverses qüestions socials i econòmiques havia rebut les puntuacions negatives habituals dels 'think tanks' de l'extrema dreta.

Bona part dels comentaristes polítics habituals dels Estats Units (conservadors o liberals) callen i es limiten a fer una condemna genèrica de la violència.

Uns quants arguments es vincularan a l'estat mental de l'agressor.

Però una de les qüestions que segurament no s'abordaran és el fet que el 'Tea Party Movement' té un finançament i suport mediàtic per part de la gran plutocràcia nord-americana. L'han constituït com la "via d'eixida" del profund malcontentament social pel qual passen els Estats Units. Durant més de trenta anys, els salaris reals per hora treballada als Estats Units han estat estagnats. Les disfuncions produïdes per aquest fet econòmic (derivat de la guerra de classe) s'han manifestat de forma múltiple i complexa. Sense una alternativa popular d'esquerres, el malcontentament ha estat capitalitzat per la dreta religiosa i pel populisme conservador. Però vehicular el descontentament popular per aquesta via exigeix substituir l'objecte d'odi en línies religioses (els no-cristians) i/o socials (les persones que viuen dels ajuts socials, els treballadors i representants públics, etc.).