diumenge, 19 de juny de 2011

11,6 km i 7 hores: la manifestació del 19J des del Pont d'Esplugues a Pla de Palau

Des de Molins de Rei, a les 10h, i des d'altres indrets del Baix Llobregat, abans i tot encara, s'han mobilitzats columnes per participar en la manifestació del 19J, una manifestació de rebuig a les polítiques públiques servils als interessos del capital financer i una manifestació de suport a les acampades i assemblees populars. Des de Can Cervera fins al Pont d'Esplugues, del Pont d'Esplugues al capdamunt de la Diagonal, del capdamunt de la Diagonal a Plaça Espanya baixant per Numància i per Tarragona, de la Plaça Espanya a Plaça Catalunya per Gran Via, Balmes i Ronda de Sant Pere, de Plaça Catalunya a Pla de Palau baixant per Via Laietana. Tot un plegat de 11,6 km, fets en una mica més de 7 hores, comptant-hi les assegudes a la Plaça de Santa Magdalena (foto), a la Zona Universitària, a la Plaça Espanya, la llarga espera d'hora i dos quarts a Plaça Catalunya, i el ritme pausat i interromput de la baixada per Via Laietana. Com deia la pancarta negra feta a Can Vidalet, "el Baix Llobregat s'indigna, s'organitza i lluita". Grups de barri, de ciutat, de poble, barrejats amb col·lectius sectorials, han desfilat, doncs, durant llargues hores i molts quilòmetres, des de Badalona o Mataró, per la Meridiana o la Diagonal. I això tan sols a Barcelona, sense comptar les manifestacions organitzades també a Perpinyà o a Palma, a València o a Alacant, a Dénia o a Eivissa, a Nova York o a Viena, a Londres o a París. Per què? Javier Rojo, president del Senat espanyol, retreia a aquests farts, indignades o emprenyats, que no fan propostes concretes. Poc llegeix el senyor Rojo, quan una proposa concreta demana la supressió de l'òrgan que ell mateix presideix. Concreció, quelcom que no apliquen ni en els seus programes electorals ni en les seves declaracions públiques, on domina la vaguetat. Concreció, com la que aplicaven aquells socialistes utòpics del tombant del segle XVIII i XIX, que creien que era sobre el paper, a priori que hom arribaria a transcendir la societat de classes, des de falansteris o comunes concretes. És en la pràctica on es produeix la concreció. O, potser, com deia aquell personatge de Queimada, més val saber on s'hi va sense saber com, que sense saber com s'hi va sense saber cap a on.



Ver mapa más grande