El Parlament grec, en mig d'intenses protestes obreres i populars, va aprovar una nova bateria de mesures d'austeritat. Com en altres ocasions, se'ns assegurava que aquestes mesures són absolutament imprescindibles i que, amb elles, es resoldran els problemes vinculats al deute públic grec. Tant se val si el caràcter pro-cíclic de les mesures aprofundirà més en la situació d'estagnació de l'economia grega. Si no es pot crear riquesa, doncs, la solució serà redistribuir-la. Així doncs, hi haurà una retallada pressupostària del 12% entre el 2012 i el 2015 (despesa sanitària i ), es privatitzaran empreses públiques per valor de 50.000 milions de dòlars, es destruiran 150.000 llocs de treball en el sector públic, augmentarà la càrrega fiscal sobre petites empreses i treballadors autònoms. En definitiva, després d'haver destruït bona part de les forces productives gregues, l'única possibilitat de garantir la continuïtat de l'acumulació és l'espoliació de les classes populars.
Les mesures no se circumscriuen pas a Grècia. Amb altres intensitats resten a tot Europa. Avui hi ha vaga en el sector públic a Gran Bretanya.
De fet, tota aquesta crisi té com a causa potser cabdal la crisi de direcció de la classe treballadora. Dominen respostes estatalistes i sectorialistes i les "estratègies" reformistes-centristes. Després, aquesta "direcció" s'afanya a justificar les seves dimissions en la manca de "mobilització" de la base, i quan la base es "mobilitza" s'afanyen a desmobilitzar-la o a desviar adequadament aquestes "mobiltizacions". La manca de direcció de la classe treballadora és la base de la contraofensiva patronal de les darreres dècades, de la congelació dels salaris reals en els països més desenvolupats i del programa d'austeritat dels nostres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada