A diferència d'altres estats, els referèndums de l'estat italià poden tenir un caràcter vinculant, sempre i quan assoleixin una xifra de participació del 50%. A més, la iniciativa de convocar un referèndum pot sortir d'altres instàncies diferents del propi govern o de la presidència de la república.
Aquest cap de setmana, a l'estat italià hi ha hagut quatre referèndums:
- referèndum sobre una llei dels recursos hídrics, que els detractors consideraven que suposava la privatització de l'aigua.
- referèndum sobre l'actualització de les tarifes de l'aigua, que suposarien un encariment dels rebuts.
- referèndum sobre el baneig de les centrals d'energia nuclear.
- referèndum sobre la llei denominada de "legítim impediment", que facultava els membres del govern de no concórrer als processos judicials per raons d'agenda.
Superar el 50% de participació és tot un repte. Ho hem viscut en els nostres municipis el passat 22 de maig. Casos com el de la Palma de Cervelló (amb un 70% de participació, esperonat per una candidatura unitària veïnal) són l'excepció. Pobles com la Vilella Alta, al Priorat, han demostrat una disciplina abstencionista del 100% quan ha calgut.
Els governs es gasten uns quants diners en promoure la participació. En aquest cas, en el cas dels referèndums italians, des del govern s'havia incitat a l'abstenció, particularment en allò que fa referèndum sobre les nuclears. Aconseguir que l'abstenció fos superior al 50% era l'única forma del govern Berlusconi de guanyar aquests referèndums.
No ha estat el cas, però. L'abstenció ha estat d'un notable 42%. Però en el cas de les nuclears, un 55% del cens ha votat en favor del baneig. En els altres tres referèndums, la victòria ha estat pels detractors de la privatització i de la pujada de tarifes de l'aigua, i pels oponents a la llei d'impediment legítim.
En els referèndums, on no hi ha representants pel mig, que facin després interpretacions del sentit del sufragi, les coses són més clares que en les eleccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada