Com que aspirem a conservar una "disponibilitat permanent" d'esperit cal que ens esforcem per ser persones d'escasses conviccions. I per començar, cal combatre les conviccions segons les quals “no-hi-ha-alternativa-al-millor-dels-móns-possibles-que-és-casualment-aquest”
dissabte, 4 de juny del 2011
Arcadi OIiveres a l'Acampada d'Esplugues (avui, a les 22h30, al Parc Onze de Setembre)
L'empitjorament de les condicions socials ha caigut per a la majoria de la població com cau una tromba d'aigua. S'ha vist, essencialment, com un fenomen natural. En les seves exposicions, Arcadi Oliveres presenta l'engranatge econòmic en un marc social i polític. No defuig la "indignació moral" davant dels (ir)responsables de l'actual situació mundial, marcada per guerres i misèries, i una distribució de la riquesa cada vegada més polaritzada. Alhora, Oliveres atribueix aquestes tendències no pas a la roïnesa moral de tal o tal persona, de tal o tal grup, o de tal o tal classe, sinó a la persistència del sistema capitalista. Les receptes d'Oliveres, certament, s'engloben en allò que s'anomena "keynesianisme d'esquerres". La defensa de les reformes aconseguides i la proposició de noves reformes, suposen una palanca de suport popular i una forma d'assenyalar que "sí hi ha alternativa".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada