La Manifestació d'ahir del 5 de juny s'alimentà sens dubte del clima de les darreres setmanes. La reivindicació d'un futur "sense nuclears" es vinculava a la denúncia del joc d'interessos entre les grans companyies elèctriques, l'anomenat lobby nuclear i els poders polítics. El punt de partida de la mobilització era la demanda del tancament de les centrals nuclears. L'energia nuclear es basa en un recurs no-renovable com són les mines d'urani. Pancartes i lemes feien referència a Txernòbil (1986) i a Fukushima (2011), i a la qüestió dels residus nuclears. Però més enllà hi ha un tema de fons sobre el model energètic. La dependència dels combustibles fòssils (directa, com en el transport; indirecta, en la producció d'energia elèctrica) té un impacte ambiental en forma del canvi climàtic antropogènic. Alhora, la perspectiva d'esgotament de les reserves més accessibles i la concentració creixent de la producció en un nombre més reduït de regions, han estat sovint invocades en favor de l'energia nuclear de fissió. En un horitzó de gairebé mig segle, hom assenyala també a l'energia nuclear de fusió. El debat sobre la transició energètica tampoc no es pot deslligar de qüestions com l'eficiència i sobre quins paràmetres econòmics, socials, humans, cal calcular l'eficiència energètica.
Mentrestant, companyies com Gesternova o Somenergia cerquen un forat en el mercat amb el compromís de vendre únicament energia elèctrica procedent de fonts renovables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada