El programa d'emergència de Corrent Roig

Amb motiu de la mobilització d'ahir, 23 de gener del 2013, Corrent Roig presentava un "programa d'emergència enfront de la catàstrofe social", del qual esmentava, sense ànim d'exhaustivitat, els següents punts:
-1. Paralització immediata dels plans de retallades i privatització.
-2. Suspensió immediata del pagament del Deute als banquers i una auditoria pública.
-3. Paralització immediata dels desnonaments i garantira d'habitatge a les famílies sense sostre, confiscant els pisos buits de banca i immobiliàries per crear un parc públic de lloguer social.
-4. Subsidi d'atur indefinit fins a trobar feina i un gran pla d'obres públiques i socials que crei ocupació i atengui necessitats urgents de la població.
-5. Derogació de la reforma laboral, restitució dels drets arrabassats i retorn a l'Estat dels serveis públics privatitzats.
-6. Presó per als corruptes i corruptores i confiscació dels seus béns per pagar el seu deute amb la societat.
-7. Estatalització sense indemnització del sistema financer, per posar el crèdit i la riquesa social sota control i al servei de la immensa majoria. A Catalunya, començant per La Caixa i les caixes rescatades.

Aquest programa d'emergència entronca amb altres propostes similars de "transició". No és tampoc l'objectiu de les mesures desgranades explicar quina ha d'ésser l'estratègia de presa del poder. De totes formes, cal explicitar que únicament un govern de classe (un estat de la classe treballadora) podria realment ni tan sols intentar aquestes mesures. En el conjunt del manifest de Corrent Roig ("Tots i totes al carrer! Fem fora el govern de les retallades i la corrupció!"), certes lectures poden extreure la idea que un govern radical burgès format pel PSOE et al. podria dur a terme algunes de les mesures d'urgència. De totes formes, el mateix manifest indica l'esgotament del bipartidisme i anuncia, potser massa optimistament, que el PSOE va camí de seguir les passes del PASOK grec. Si la consigna de Corrent Roig per al govern Rajoy és la d'enderrocament (a través d'una vaga general), pel que fa al govern autònom del Principat, les consignes són "exigir a ERC que trenqui el seu pacte amb CiU" i "impedir l'aprovació dels propers pressupostos de la Generalitat". Alhora, s'assenyala que "el pacte Mas-Junqueras aixeca un enorme trava per conquistar la sobirania catalana, en deixar l'adreça d'aquesta batalla en mans de CiU, associar la sobirania amb les retallades i reduir el projecte d'independència al d'una província alemanya amb autonomia cultural".

Per acabar d'aclarir el text, Corrent Roig defineix que l'única manera d'aplicar les mesures d'emergència i de conquistar la sobirania catalana, es posar en peu "un govern sorgit i controlat des de baix". Més concretament, "un govern del poble treballador, sortit d'un congrés format per les assemblees, coordinadores, organitzacions i moviments populars que estan enfrontant les retallades als rets socials i laborals, les privatitzacions o els atacs a la llengua catalana". Per Corrent Roig, aquest govern hauria d'actuar en "estreta aliança amb els treballadors i pobles de l'Estat [espanyol]", amb mires a un "projecte comú per una Europa dels treballadors i dels pobles". Corrent Roig separa la tasca de construir aquest "govern del poble treballador" amb la de la "unitat d'acció" per assolir les dues fites abans referides (fer fora el govern Rajoy i impedir l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat), en la qual unitat hauria de participar "tots els que diuen oposar-se a les retallades i a les imposicions centralistes, inclosos CCOO-UGT".