dissabte, 5 de juliol de 2008

300 anys de la caiguda de Tortosa

L'estiu del 1708 el front hispànic entre les forces aliades i les forces de les Dues Corones es troba dins del territori del Principat, per bé que al Regne de València encara resisteixen Alcoi, Dénia i Alacant (que no caurà fins el març del 1709). Mentre a Flandes els aliats obtenen avenços que fan pensar Lluís XIV de cercar-hi la pau, a Catalunya la situació dels aliats és més de resistència i cada cop es confien més en els reclutament autòctons.

Al nord del Principat, forces alemanyes i catalanes sota el comandament d'Enric de Darmstadt i Rafael Nebot aturen les ofensives del duc de Noailles. El front a les comarques centrals (Urgell, Segarra) és relativament estable.

L'acció principal durant l'estiu serà el setge de Tortosa. El duc d'Orleans, amb 32.000 efectius, inicia el setge el 9 de juny. La guarnició tortosina la comanda el comte d'Effern, amb 1.500 soldats aliats, i el veguer Antoni Gil de Frederic, 2.500 soldats locals (entre la Coronela i companyies de Micalets). Calia comptar, a més, amb les operacions de guerrilla contra les forces borbòniques. Aquest hostigament, juntament amb la força artillera defensiva de Tortosa, va posar el setge ben difícil al duc d'Orleans, que va haver de fiar la comesa amb la pròpia capacitat de bombardeig de la plaça. El dies 29 i 30 de juny, els defensors protagonitzen sendes sortides. L'1 de juliol el comandament borbònic va ordenar obrir més trinxera: davant la negativa dels soldats, que temien un nou atac tortosí, diuen les cròniques que van haver de ser els oficials els qui es posessin a la feina.

Quan ja fa un mes dura el setge, el 9 de juliol, els borbònics llencen un assalt general. Els defensors recorren a calderes de pega i betum bullents per fer-los enrera.

Si bé les defenses tortosines resistiren aquest atac, que Orleans pretenia definitiu, era evident el problema d'abastiment (ja patent fins i tot abans de començar el setge). Això, i el fet que hom no podia esperar reforços de Tarragona o de Barcelona, va menar els defensors a una sortida negociada. Les capitulacions se signaren el 15 de juliol. Orleans es comprometia a garantir el pas al camp aliat dels qui ho desitgessin, amb armes i bagatges. Entre els qui marxaren cap a Barcelona hi havia Antoni Gil de Frederic que, poc després, seria nomenat veguer de Barcelona.

Els defensors havien perdut 1.300 homes, i els assetjants uns 3.000 homes. Davant la magnitud d'aquestes pèrdues, el duc d'Orleans renuncià a la idea d'una ràpida ofensiva contra Tarragona.

Aquest cap de setmana, 300 anys després dels moments cabdals del setge borbònic de Tortosa, la Federació Llull organitza a la capital ebretana un encontre commemoratiu, amb l'assistència de representants de Dénia, Palma i Perpinyà.