dijous, 10 de juliol de 2008

La innocència política dels infants

Hi havia una vegada uns nens de 9 o 10 anys que, finalitzat el curs regular, iniciaven a l'escola allò que se'n diu casals d'estiu. Inevitablement, els seus monitors els van dur a fer una volta pel poble, i els encomanaren l'activitat de reflectir allò que havien vist en un mural.

Passats uns dies, van aparèixer per l'escola les autoritats principals d'aquell poble. I dialogaren aquestes autoritats amb els infants, amb aquella condescendència amb la qual les autoritats parlen als governs fins i tot en les més representatives de les democràcies. El mural, però, no va acabar de fer el pes a les autoritats. Allà on el mural denunciava la urbanització de zones de seguretat forestal, les autoritats veien en canvi una oportunitat de netejar la muntanya d'ampolles buides i fer-hi un bonic passeig. Les autoritats, doncs, procediren a interrogar els infants que, en la innocència política de qui no coneix vocabulari polític, començaren a dir. Les autoritats provaven de convèncer-los i arribaren finalment a la conclusió que els infants eren endimoniats. Sens dubte, haurien d'haver estat els monitors els qui els havien menat demagògicament per comptes de, simplement, pedagògicament. La innocència d'alguns dels monitors no havien d'envejar res a la dels infants i, amb netedat de cor, exposaren els seus arguments. Les autoritats se n'anaren, amb posat de respecte per a opinions que no compartien i que consideraven infundades.

No ens diu la nostra història si el principi de llibertat de càtedra regeix en un casal d'estiu. Sí que ens diu que les autoritats, enfurismades, feren un parell de trucades. No podien tolerar que amb els seus diners es fes demagògia. El que sí que ens diu la història és que aquests diners venen de les contribucions que es paguen en el municipi, que les autoritats els gestiones però que no en són les propietàries.

PD. En un moment de la conversa amb la quitxalla, les autoritats se sentiren interpel·lades i afirmaren que en la qüestió de la urbanització ells no tenien res a veure, que era una cosa d'unes autoritats de més amunt (gestionades pel mateix partit). Doncs si no hi tenien res a veure a què fer-se cor agre cada vegada que algú protestava (infant, monitor o vilatà) contra aquella depredació del territori?