Històries del Llobregat ('Aqua. El riu vermell', Manel Almiñana, 2006)

Estrenat el passat mes de desembre, 'Aqua' es presenta com un documentari o, més aviat, com una sèrie d'històries, unes de més properes al documentari d'altres més a la ficció, al voltant d'aquest riu vermell. O rogenc. O roig. Els romans en deien Rubricatus, del qual deriva el nom de Llobregat.



El film d'Almiñana s'obre amb un pròleg que retrata la transformació que viu avui el Delta de l'Ebre, amb el desviament del curs del riu per fer possibles les ampliacions del Port i de l'Aeroport de Barcelona. Després l'acció salta a les Fonts del Llobregat, a Castellar de n'Hug, indret turístic emblemàtic per a tota la conca, per després baixar al llarg del riu. La història (la insurrecció revolucionària del 1933 a l'Alt Llobregat), l'economia (la memòria de les colònies tèxtils, els efectes de la construcció del pantà de Baells), la natura (les aus del Delta, la fauna nocturna de la ribera del Mig Llobregat), la gent, s'alternen en un seguit de relats. El treball de fotografia (Oriol Bosch) i de so directe contribueix en bona mesura a lligar aquests episodis.

El Llobregat s'escola per un espai de 170 quilòmetres i per més de dos milenis d'història documentada. Eix de comunicacions de Barcelona amb el seu rerepaís, la industrialització donà al riu uns nous usos més enllà de l'horta de ribera i de la pesca, i n'abusà. A la industrialització primitiva del tèxtil li han seguit altres usos que pressionen al riu i que, com la pròpia ampliació de Barcelona, li roben espai. La mirada d'Almiñana, però, vol capturar el riu tal com és ara, sense jerarquitzar entre natura i artifici, entre genuïnitat i adulteració. Però en el present viu el passat (en forma de memòria) i viu el futur (en forma de projectes). El riu és aigua, però aigua amb memòria i amb destí.