dijous, 3 de juliol de 2008

La crida a la unitat de Vicent Partal

Quan l'estiu del 2006, França va eliminar Espanya se sentiren els inevitables petards. Hijos de puta, hijos de puta, deia una aficionada: no contra els jugadors espanyols o francesos, sinó contra els petardistes catalans.

Ja m'imagino que molts catalans deien entre dents: fills de puta, fills de puta, etc.

A qui li ha agafat fort és an en Vicent Partal.

Avui llegim el segon editorial sobre el tema.

Però transcendeix per assenyalar un camí: el camí de la unitat.

Però, quina unitat?

Partal suggereix "d'Unió a les CUP". Però no és únicament un suggeriment d'unitat política, sinó també en els altres àmbits.

La qüestió és, quins han de ser els eixos d'aquesta unitat? Al meu personal entendre tres han de ser els eixos:
- reconeixement de la necessitat d'impulsar un àmbit català complet, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, per tal de garantir el ple desenvolupament de la nostra llengua i de la nostra cultura.
- respecte al dret d'autodeterminació dels pobles i a les mesures per garantir-ne l'exercici.
- impuls de la identitat catalana com a espai de trobada i d'integració de les diverses comunitats lingüístiques i culturals que viuen en el nostre país.

El redactat podria ser diferent. Pot anar des de la lluita democràtica contra els intents de secessionisme lingüístic i cultura, els intents d'assimilació i d'anorreament per part dels estats espanyol i francès i els intents de marginar la catalanitat en nom de no sé quin post-isme. Fins a dir coses més contundents com: unitat, independència i catalanitat. Naturalment, hi haurà qui trobarà a faltar esments a la promoció dels interessos socials i econòmics de les classes populars, i a la defensa del patrimoni natural. En tot cas, hom pot deixar de la declaració inicial d'unitats aquests principis, però és clar que la unitat no es pot fer mai amb el preu d'ofegar el debat per tal de quedar-nos amb l'opció "no-ideològica" (i que, tinguem-ho clar, sempre anirà en contra de la majoria demogràfica i de la protecció al patrimoni natural, cultural i històric, i en favor del model econòmic vigent). Però, malgrat les diferències, la unitat no hauria de ser un impossible. Malament rai, però, si per unitat nacional o front patriòtic s'entén únicament impulsar un "pacte" de CiU i ERC cap al govern de la Generalitat. Ara com ara, aquest "pacte" sembla impensable. I si es produís, seria una declaració de guerra al PSOE i a l'estat espanyol... La qual cosa ens indica que promoure aquest "pacte", qui pugui, no seria del tot una mala idea...