dimarts, 1 de juliol de 2008

150 anys de la presentació de la teoria de Darwin-Wallace de la selecció natural com a mecanisme adaptatiu en l'evolució biològica

L'any 2009 serà l'Any Darwin. Es commemorarà el 12 de febrer el bicentenari del naixement de Charles Darwin. I el 24 de novembre els 150 anys de la publicació de la primera edició de l'Origen de les espècies. La primera impressió s'esgotà el mateix dia.

Que s'esgotés el mateix dia mostra, a banda de tàctiques editorials, que el debat sobre l'evolució biològica era d'interès per a un públic ampli (ampli, s'entén, malgrat totes les exclusions que el sistema econòmic vigent genera).

I és que l'estiu anterior, el del 1858, la teoria ja s'havia presentat en societat.

La data clau és l'1 de juliol, és a dir avui fa just 150 anys.

Aquell vespre es presentà a la Linnean Society de Londres els treballs d'Alfred Russell Wallace i de Charles R. Darwin. A través d'experiències naturalístiques en els tròpics i sota perspectives teòriques lleugerament diferents, els dos homes havien arribat paral·lelament a conclusions extraordinàriament similars.

De fet, que el jove Wallace tingués la intenció de publicar ja el seu treball teòric, precipità Darwin a posar per escrit allò que prèviament havia comunicat exclusivament a col·legues d'alta volada i prou amplada de mires com Charles Lyell, Jos. D. Hooker o Asa Gray.

Les conferències de l'1 de juliol, conjuntament amb una sèrie de lletres, foren publicades per la revista de la Linnean Society:

Darwin, C. R. and A. R. Wallace. 1858. On the tendency of species to form varieties; and on the perpetuation of varieties and species by natural means of selection. [Read 1 July] Journal of the Proceedings of the Linnean Society of London. Zoology 3: 46-50.

Breuement, Darwin i Wallace ens diuen que no hem de menystindre la variabilitat intraspecífica, és a dir el fet que cada individu o cada subpoblació d'una espècie difereix de l'individu o subpoblació tipus. Aquesta variabilitat calia entendre-la de manera més dinàmica, i no a través de categories excessivament jerarquitzades com ara subespècie, varietat o forma. Avui sabem, des de les primeres dècades del segle XX, que l'origen de la variabilitat són mutacions espontànies produïdes en el procés normal de còpia del material genètic de la generació paterna a la filial. Darwin i Wallace s'ho podien imaginar, però això tampoc no era important per a la seva teoria. L'important era constatar la tendència a aquesta variabilitat i al fet que aquesta variabilitat, si més no en part, era transmesa de la generació anterior a la següent. Les varietats que mostressin característiques adients a l'ambient on es desenvolupa l'espècie, mostraran un èxit reproductiu (longevitat · reproductibilitat) més elevat. Darwin parla de "selecció natural" per analogia a la "selecció artificial". De la mateixa forma que el "cultivador" o "criador" selecciona quines llavors o quins animals reservarà per a la reproducció d'acord amb els criteris que trobi pertinents, la "natura" selecciona les varietats més adaptades al seu ambient.

Després de 150 anys, els textos presentats a la Linnean Society encara serveixen d'excel·lent introducció a la teoria de l'evolució. Avui que no fan res a la tele, paga la pena de llegir-los.

PS. He pujat una traducció al català feta a corre-cuita.