Arrenca un nou curs polític. Damunt la taula apareix la paraula crisi. La crisi econòmica, en general, encara s'ha notat poc en forma de crisi social, però la situació podria certament agreujar-se des d'aquest punt de mira en el decurs d'aquest any. En l'aspecte polític hi ha crisi en la construcció europea, i hi ha també una crisi dels estatuts 2.0. Els estatuts 2.0, per molt previsible que fos el seu fracàs, han de decebre per força quan hom constata la impossibilitat de ser aplicats en matèria de finançament públic. Cal dir que la decepció conjunturalment es fa més gran perquè amb un govern espanyol reforçat (l'oposició del PP va queda certament tocada arran de les darreres eleccions) menys joc hi ha per a la negociació. En aquest escenari sovintegen les crides a la unitat. Cal distingir-ne dos grups:
- les unitats front el govern espanyol, posen l'accent en una entesa "tetrapartita" (o, fins i tot, inclusiva envers el PP) i en un gran bloc de la societat civil catalana. Aquesta unitat, tàcitament, lliura la direcció al sector catalanista del PSC.
- les unitats front els partits polítics espanyols amb responsabilitats de govern a casa nostra (el PSOE i el PP). Certament els defensors d'aquesta estratègia es troben en minoria en les instàncies dels partits polítics parlamentaris (ERC i ICV, per no parlar de les altres forces parlamentàries d'esquerres, sumides en una crisi permanent) i les diferents instàncies sindicals, socials, etc., de caire majoritari (molt ben controlades políticament pel PSOE).
Si sovintegen les crides a la unitat, però, és possiblement per fer-se passar un cert sentit de culpabilitat... i tot seguit continuar a la feina cadascú per la seva banda. Tampoc no és mala cosa en una situació de manca d'idees i de projectes que hi hagi una certa multiplicitat. Qui sap si de la diversitat en sortirà quelcom de bo. Ara bé, això cal dir-ho fluixet, ja que si ens senten la fragmentació encara serà més gran.
De mentres, caldrà posar l'accent en aquelles reivindicacions que menys poden ser assumides per les sucursals espanyoles i franceses. Altrament, l'assimilació política avançarà i com més avanci menys força hi haurà després per contrarestar el recrudiment de l'ofensiva econòmica i social que anuncien els portant-veus patronals i estatals de la crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada