Perplexitats

Fa 34 anys, que Josep Vicent Marquès ja ho anunciava a País perplex (1974). I això que llavors ningú no s'ho pensava del tot, la perplexitat que havia de caure. I la que cau. Perquè, segons l'anuari de l'IEC, la població catalana viu en un estat de perplexitat. Hom dirà que Marquès i l'IEC es refereixen a dos àmbits geogràfics diferents (el País Valencià i el Principat), a dues èpoques diferents (el pre-post-franquisme i el post-post-franquisme) i a dues perplexitats diferents (la perplexitat de país o identitària i la perplexitat absoluta o oceànica).

Acudim als diccionaris.

Fabra: "Perplex - Dubtós, que no sap cap a quina part, partit, etc. decantar-se".

Certament, la perplexitat enunciada per Marquès és més fabriana que l'anunciada per l'IEC. Si més no, el 1974, ni que sigui a jutjar per les cartes als diaris, hi havia parts, partits, etc., pels quals decantar-se. Ara ni això. La perplexitat post-moderna dubta, sense més.

L'Alcover-Moll:

PERPLEX, -EXA
|| 1. adj. Indecís, dubtós sobre el que cal fer; cast. perplejo. En Perot restà tot perplex, Riba Perot 54.
|| 2. ant., m. Perplexitat, embolic, cas dificultós. Estaua en gran duptes e perplex què faria, Vida Coet. Los fets eren venguts a tant perill e perplex que io creguí hora fou aquesta ciutat e tot lo regne perís en un jorn, doc. a. 1450 (BSAL, ix, 124). De què... sta vuy la vila ab gran perplex y ab grandíssim perill, doc. a. 1518 (arx. mun. d'Igualada).
Fon.: pəɾpléks (Barc.); peɾpléks (Val.); pəɾpléʦ (Palma).
Var. form.: perpleix (Proc. Olives 1279; Spill 64); perplexo (Lacavalleria Gazoph.); perplexe (Víct. Cat., Ombr. 61).
Etim.: pres del llatí perplexu, ‘embolicat’.

PERPLEXITAT f.
Qualitat o estat de perplex; cast. perplejidad. Estam en gran perplexitat, doc. a. 1310 (Miret Templers 379). Tots los del dit consell estaven en perplexitat e dubtosos, Pere IV, Cròn. 120. Aquesta perplexitat no em deixa dormir, López-Picó Lleures 166.
Fon.: pəɾpləksitát (Barc.); peɾpleksitát (Val.); pəɾpləʦiðát (Palma).
Etim.: pres del llatí perplexĭtāte, ‘embolic’.

Comencem a lligar caps. La perplexitat és un embolic, sense més. Ganes de fer servir un cultisme que, d'altra banda, la llengua catalana arossega des de fa set segles.

La pista definitiva la trobem en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans:

perplex -a
adj. [LC] Dubtós, que no sap cap a quina part, partit, etc., decantar-se. Les seves declaracions han deixat perplexa la població.

Guaiteu l'exemple! Qui és el que perplexa la població? Qui l'atemoreix amb la pèrdua de feina o amb una agressió feixista? Qui en fa befa quan aixeca el cap de terra? Perplexitat, diuen. Embolica que fa fort!