Ahir al vespre s'iniciava l'acampada-plantada en pro de la llei de declaració de la independència, que facultaria el Parlament de Catalunya per exercir el dret d'autodeterminació del poble català del Principat. La llei, a més, preveu la convocatòria d'una Assemblea de Representants dels Països Catalans. Aquesta llei, presentada pel Subgrup Parlamentari de Solidaritat, va ser registrada a la Mesa malgrat l'oposició del tàndem PSOE-PP. El dimecres, dia 14 d'abril i, per tant, 80è aniversari de la proclamació de la república, es discutiran en el Ple les esmenes a la totalitat presentades pels Grups del PSC-PSOE i del PP i pel Subgrup de C's. La qüestió, doncs, és saber quina serà la posició adoptada pels parlamentaris de CiU, ICV-EUiA, ERC, Solidaritat i Democràcia Catalana. Amb el pretext del tancament del parc, l'acampada iniciada ahir fou aturada per les forces policials. Va haver de continuar durant la nit, de manera simbòlica, de la mà dels tres diputats de Solidaritat. Al matí, ja han començat a desfilar independentistes de Barcelona i d'altres indrets, alguns dels quals tenen previst de restar-hi fins al dimecres al vespre, quan es votaran les esmenes. De nou, sorgeixen naturalment veus que qüestionen la "utilitat" de la llei o, directament, la "utilitat" d'un estat català independent al Principat. La utilitat, en tot cas, és acabar de posar fi a un independentisme especulatiu que serveix de cortina de fum a tots els problemes socials, nacionalitaris i econòmics del poble català. La llei, aprovada o no, acabarà de desemmascarar, doncs, el catalanisme buit. I, amb independència o no, haurà desaparegut una arma de classe dominant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada