divendres, 8 d’abril de 2011

Així com? Què fa tanta ràbia de la consulta popular sobre la independència

En les darreres hores els comentaristes del règim dediquen editorials i portades a blasmar els voluntaris de Barcelona Decideix. És interessant constatar un cert discurs que va més enllà de la "unidad inquebrantable de España". Ens diuen que "així, no". És a dir, que "autodeterminació, sí", però no de la manera com propugna el referèndum popular sobre la independència, iniciat a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009.

Així, com?, podríem demanar nosaltres. A hores d'ara, no hi ha cap mecanisme d'exercici del dret d'autodeterminació a través del sistema jurídic vigent. Però podria aparèixer aquest mecanisme d'una manera o una altra. No és descartable que, així com l'imperialisme nord-atlàntic ha parlat en les darreres setmanes de constituir un estat (=protectorat) a la Cirenaica, també es podria constituir un estat (=protectorat) al Principat de Catalunya (o a les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya, per ser més exactes).

Així doncs, no és tant la possibilitat de la independència allò que fa por, sinó la possibilitat de perdre el control social. Les consultes sobre la independència són una mostra d'organització a banda de "los cauces vehiculares de la democracia orgánica". Per això mateix, ara, quan encara no han arribat a un terç de tots els municipis de la Nació Catalana, ja les volen donar per finiquitades.

Però més enllà de les consultes sobre la independència, hi ha totes unes altres propostes d'autoorganització popular. Tot això és habitualment blasmat dient que "així no", que les coses s'han de fer a través dels "mecanismes legals". Alhora, la pròpia evolució social i econòmica esmicola el Leviatan de Hobbes. I un Leviatan que renuncia ja a oferir "benestar" als ciutadans a canvi d'obediència, és un Leviatan que només es pot afermar en el monopoli de la violència.