La proposició de llei de declaració d'independència no ha superat les esmenes a la totalitat presentades pels grups parlamentaris del PSC-PSOE, PP i C's. Tot i que aquests grups únicament sumen 47 dels 135 escons, han aconseguit tirar endavant les esmenes, gràcies a l'abstenció providencial de CiU (62 escons) i ICV-EUiA (10 escons). Les esmenes han rebut el vot contrari únicament de les forces explícitament independentistes, és a dir d'ERC (10 escons), SI (3 escons, el grup que presentava la llei) i DC (1 escó). Així doncs, la cosa ha anat de 47 contra 14, és a dir d'un global de 61 diputats.
CiU ha justificat la seva abstenció, tot dient que l'aposta ara és la del "pacte fiscal". Òbviament, no hi haurà cap pacte fiscal, això és només el pretext per oposar-se a la pràctica a l'exercici del dret d'autodeterminació. No obstant això, CiU es veu obligada a continuar amb els espantalls de l'independentisme vocacional de part de la dirigència i el recurs a promeses de "pactes fiscals" o "concerts econòmics". Val a dir que aquesta línia no és pas el resultat d'un maquiavelisme de CiU sinó de la pròpia ambivalència de la burgesia catalana, que ha de compaginar les crides d'unitat patriòtica amb la coparticipació en les estructures de l'estat dinàstic espanyol.
El PSC-PSOE, de manera semblant, ha parlat d'una aposta per promoure una reforma de la Constitució espanyola. Malauradament, encara és hora que sentim una iniciativa concreta en aquest sentit "federalista".
El PP ha centrat el discurs en les conseqüències socials i econòmiques detrimentals que tindria la independència. En aquest sentit, paga la pena d'agrair al PP dibuixar nítidament quines són les raons per les quals la part majoritària de la classe dominant catalana no ha inclòs la independència en el joc de possibilitats.
ICV-EUiA ha censurat el caràcter poc autodeterminista de la proposició de llei, ja que no incloïa una consulta popular ni tampoc un ventall de possibilitats d'articulació amb Espanya. Esperem sentir del grup d'ICV-EUiA una proposició de Llei d'autodeterminació que superi els defectes de la presentada per SI.
ERC ha contestat els arguments del PP i de C's, qualificant-los d'antidemocràtics, i ha considerat que el "pacte fiscal" de CiU és destinat al fracàs. Una vegada fracassi, llavors no hi haurà més opcions, diuen, que la independència. Convé recordar que aquest raonament sobre el "pacte fiscal" ha estat reiterat durant la darrera dècada en referència al Projecte d'Estatut del 2005, a l'Estatut del 2006, al pacte fiscal del 2009, a la sentència del TC del 2010, etc. Tot això ha fracassat i, teòricament, després de cada fracàs, només hi havia l'opció de la independència. És previsible que, fallida la proposta de "pacte fiscal" en el 2012, els sectors dependentistes encara treuran una nova proposta anàloga que farà marejar la perdiu un nou bienni.
SI ha afirmat que, refusada la proposició de llei, en tornarà a presentar una altra, amb un redactat que li permeti un suport més ampli (és a dir, de CiU).
Algú podrà considerar-se decebut. No obstant, cal recordar que propostes anteriors en el sentit de convocar referèndums o consultes populars sobre la independència, no havien arribat mai al Ple, obstaculitzades per la Mesa de la Cambra. Aquesta proposició ha arribat al Ple. És de suposar que la propera proposta anirà una mica més lluny...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada