diumenge, 10 d’abril de 2011

Aquesta és la nostra democràcia!

Quin goig cantar a les onze del vespre, davant de la seu històrica del CADCI, "Aquesta és la nostra democràcia!". Tants anys blasmant la seva, de democràcia, ara podem cantar la nostra. Ho hem pogut anar fent des del 13 de setembre del 2009 d'Arenys de Munt, o des del 20 de juny d'Esplugues de Llobregat, però ara ho hem fet al cap i casal. Ja sabíem, de bell antuvi, que Barcelona respondria numèricament amb més força que no pas la resta de municipis de l'àrea metropolitana. Però les dimensions descomunals d'aquest municipi-monstre, han requerit també un altre monstre, els 3.000 voluntaris de Barcelona Decideix. La glòria d'aquesta diada d'abril no és gens incerta. Ho és pel fet que nombre de voluntaris que la mateixa Esplugues Decideix ha pogut trametre, en torns de matí i tarda, a Nou Barris. I ho és pel suport d'entitats, de comerços, que han teixit una atapeïda xarxa des del Turó de la Peira fins a Ciutat Meridiana. Per això no hi ha haguts "forats negres" en els barris, pobles i viles de Barcelona. Per això no hi ha hagut cap persona empadronada a Barcelona que no hi hagi tingut el dret de votar. I d'ací la normalitat: un 35% dels veïns de Ciutat Meridiana no tingueren dret de vot el 28 de novembre del 2010 en les eleccions del Parlament de Catalunya, i més d'un 30% dels votants del col·legi de la Plaça Roja ho han fet amb el NIE o ho han fet, conjuntament, amb el passaport i un document d'empadronament. Ha fet crèixer això el nombre de vots? Sí, és clar. I ha fet crèixer això el nombre de vots independentistes? I és clar que sí! Però, alhora, ha fet restar percentatge de participació, i tant se val això, perquè l'important era afermar la "nostra democràcia", una democràcia que no creu en exclusions. Bé. Potser hi haurà hagut ciutadans de l'Hospitalet que avui s'hauran apropat a l'Olivereta, un xic desencisats. Cap problema, perquè ja votaran el dia que el referèndum sigui oficial, i perquè el 20 de juny podran votar, a banda i banda de la Riera Blanca, per la candidatura que condueix a la independència per la unitat popular, per exemple. Ens hem sentit dir, des dels mitjans oficials, que hi ha coses més importants que la consulta. I què? No és cert que avui gent que ha fet castells a Sants pel matí, ha treballat a la tarda en els col·legis de Barcelona Decideix? O no és cert que esforçats corredors de cursa de bombers, en el camí de tornada, han passat pel col·legi electoral del Poble Sec? Hi ha temps per tot, i un temps per a cada cosa. Molts dels qui avui han sostingut una infrastructura de col·legis impressionants, col·laboren i col·laboraran també en la recollida de signatures per ILP contra la (contra)reforma laboral, i en la ILP per impedir que les famílies desnonades es quedin, al damunt, amb un deute de per vida. També llavors se sentiran dir que "això no serveix per a res". Com s'ho sentiran dir també demà quan comenci l'acampada davant del Parlament per exigir l'aprovació d'una llei que doti el dit Parlament d'un mecanisme de sobirania. O els qui, divendres a les 15h, participin a la Plaça Universitat en el lipdub per la llengua catalana. O els qui, al es 19h d'aquell divendres, es concentrin a la Plaça de Sant Jaume per mostrar-se INDIGNATS. En cadascuna d'aquestes convocatòries, uns seran en un costat i uns altres en un altre. Perquè, sí, també aquesta diversitat és la base de la nostra democràcia.