diumenge, 29 de juny del 2008

Un editorial a Nature sobre les llengües

[Us presentem aquest article editorial de Nature, que mostra ben a les clares quina és la visió il·lustrada davant del jacobinisme lingüístic]

Comédie-Française

Les llengües regionals i minoritàries s'haurien de protegir, a França, i a tot arreu.

Quelle horreur! Els 40 membres elitistes de l'Académie française salten de les fauteuils, encesos per la legislació aprovada per l'Assemblea Nacional de França, que posaria llengües regionals com el bretó, l'occità, el cors, l'alsacià, el català i el basc en la constitució com a part de l'heretatge nacional. Als membres els ultratja particularment que les llengües regionals rebin un esment en el primer article de la constitució — que defineix França com una "república indivisible, laica, democràtica i social" — per davant del segon article, que designa el francès com la llengua oficial. L'acadèmia, creada el 1635 per protegir la puresa de la llengua francesa, votà unànimament aquest mes de condemnar la iniciativa com a "lògica desafiadora", i com a amenaça a la nació.

En realitat, "lògica desafiadora", és una descripció adient de la pròpia votació. La globalització ja amenaça d'extingir la meitat de les 6.000-7.000 llengües del món. Això seria una pèrdua tràgica per a la humanitat i per a la nostra comprensió d'ella, ni que fos perquè el coneixement i la cultura són indefugiblement entrelligats amb les llengües en les quals evolucionen. Les llengües també s'enriqueixen mútuament, i forneixen un devesall de dades per a la recerca en lingüística i en història. L'altra principal acadèmica francesa, l'Académie des Sciences, s'hauria de fer sentir en la matèria.

El multilingüisme té uns altres beneficis pràctics. Els científics francesos que parlen llengües regionals a banda de la llengua nacional testimonien que el bilingüisme primerenc els ha ajudat a dominar l'anglès i d'altres llengües. Alguns fins i tot defensen que els processos mentals implicats els han ajudat a ésser científics millors i més creatius.

L'Académie française defensa que les llengües regionals de França són tan òbviament part del seu heretatge que no hi ha cap necessitat de salvaguardes constitucionals. Això no és innocent. És precisament la manca de reconeixement constitucional la que ha bloquejat França de ratificar tractats internacionals cabdals de conservació de llengües minoritàries: els tribunals han sentenciat que la ratificació és prohibida pels principis constitucionals existents, com la indivisibilitat de la república i la unitat del poble francès.

De fet, si governs francesos anteriors haguessin seguit aquesta via, el bretó, que es parla a Bretanya, faria temps que hauria estat eradicat. Únicament l'obstinada persistència bretona ha impedit que això s'esdevingués, particularment a través de la creació de les escoles en llengua bretona Diwan dels anys 1970 ençà.

Yec'hed mat (a la vostra salut) per això — perquè les llengües regionals i minoritàries, com les espècies en perill, mereixen protecció. Les llengües que no són revitalitzades amb un exercici constant s'extingeixen. És hipòcrita que França, que és una de les primeres defensores accèrrimes de la pròpia elegant llengua nacional, negui el mateix dret a regions que volen mantindre les pròpies llengues vives i vibrants. La legislació de l'Assemblea Nacional fou refusada la setmana passada pel Senat conservador de França. Però encara podria reintroduir-s'hi, i ho hauria de ser: pel bé tant de la ciència i del seu propi i ric heretatge, França hauria d'eliminar els obstacles constitucionals tan ràpidament com sigui possible, i ratificar la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ja en vaig penjar un comentari al meu bloc, perquè em semblar molt bèstia que França no volgués reconèixer les seves llengües minoritàries. Tothom em va dir que, de fet, era normal, perquè França sempre havia estat molt «francesa» i res més.