El març del 2005 el Fòrum per la Memòria del País Valencià, guiat pel testimoni de gent gran, s'interessà pels arxius del Cementiri Civil de València. Tal com sospitaven, van trobar informació quant a les fosses comunes del període inicial de post-guerra. La sorpresa va aparèixer per la magnitud d'aquestes fosses. En els llibres de Registre d'Enterraments hi apareixen dades corresponents a 25.000 persones. Una bona part deviem procedir de les presons improvisades dels primers dies de l'ocupació franquista: el convent de Santa Clara, el monestir de Sant Miquel dels Reis, el monestir de Santa Maria del Puig, la plaça de Bous i d'altres edificis públics.Com a resultat d'aquesta recerca documental i arqueològica, el Fòrum per la Memòria edità el passat mes de maig "El genocidi franquista a València: Les fosses silenciades del cementiri" (Icaria editorial).
Després d'un pròleg de Núria Cadenes ("No és lícit oblidar") i un context històric de Guillem de Fez Contreras, Amparo Salvador ens explica el procés que la va dur a fixar-se en el Cementiri de València. València havia estat la capital de la República Espanyola assaltada pel feixisme. En arribar l'avanç franquista a Vinaròs, l'anomenada "zona centro-sur" quedava tallada de qualsevol evacuació eventual que no fos per mar o per aire. València i Alacant, però també d'altres poblacions, havien acollit refugiats d'altres terres, alguns d'ells amb significació política. València va caure en mans del falangisme local i de les tropes nacionales. Salvador recorda que d'aquella època li han explicat com eren d'atapeïdes les presons, i com convertiren en presons el Manicomi o la Plaça de Bous (com 34 anys després seria el cas del Estadio Nacional de Santiago de Chile). És d'aquella època, entre el 1939 i el 1945, d'on daten els enterraments de les morts registrades a les fosses comunes del Cementiri Civil. Com declarava el 2006 el Fòrum per la Memòria, "entre les persones soterrades en les Fosses Comunes hi ha repressaliats per les seues idees i víctimes de la misèria material i moral del franquisme".
El volum (fins a un total de 422 pàgines) segueix amb informació exhaustiva de les Fosses i amb les llistes completes dels soterrats.
No hem d'oblidar, però, que l'esperó per a publicar-ho tot plegat han estat els intents fets en els darrers anys per destruir aquestes fosses amb el pretext de l'ampliació del Cementiri. Aquest silenciament, el 2005, ja havia destruït algunes de les seccions. Però els Llibres de Registre parlen clar i encara ho faran més a mesura que es publiquin estudis més exhaustius a partir dels llistats.
1 comentari:
A cop d'ull penso que és un bon estudi sobre les fosses del cementiri de València. Ara bé, el títol no acaba de lligar amb el contingut; d'altra banda, els llistats inclouen de tot: repressaliats del franquisme, morts als hospitals, fetus, etc. Penso que caldria haver crivat la informació o bé exposar-la com a allò que és: estudi de les fosses del cementiri de València.
Publica un comentari a l'entrada