Com que aspirem a conservar una "disponibilitat permanent" d'esperit cal que ens esforcem per ser persones d'escasses conviccions. I per començar, cal combatre les conviccions segons les quals “no-hi-ha-alternativa-al-millor-dels-móns-possibles-que-és-casualment-aquest”
dissabte, 26 de juny del 2010
Cal viure encara que no serveixi de res
De totes les frases que va escriure o pronunciar Manuel de Pedrolo, potser una de les que més hem necessitat en aquests darrers vint anys és aquella de "Cal protestar encara que no serveixi de res". "Protestar" ha estat un verb amb mala premsa, particularment d'ençà que hom va tancar tantes aspiracions en la capsa de les autonomies. "Protestar", tot sovint, no serveix de res, ens diuen. Protestar, efectivament, suposa posar-se a la defensiva. Però quan les coses van com van, cal protestar-hi. Si ara no serveix de res, potser servirà per més endavant. Els esforços que va fer Manuel de Pedrolo en la normalització literària del català, en la creació d'una literatura de gènere (de gèneres), tot just es manifesten ara en els gustos d'un públic massiu. Sense els esforços inútils d'avui, el món de demà encara seria més gris.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada