L’estat espanyol, a través del seu delegat del govern i de la seva advocacia, va fer mans i mànigues per aturar la consulta popular sobre la independència d’Arenys de Munt, celebrada el 13 de setembre del 2009. La consulta tirà endavant, si bé l’estat aconseguí una sentència judicial que anul•lava la moció aprovada per l’Ajuntament d’Arenys de suport polític i material a la consulta. Des de llavors, amb mocions o sense, i amb un suport institucional variable, més de mig miler de municipis han repetit la consulta d’Arenys de Munt. L’estat espanyol, el 13 de desembre, encara va dir, per boca del president del seu govern, que les consultes no anaven enlloc. Després del 20 de juny, mig any després, no va dir res de res.
D’acord amb la constitució espanyola i l’estatut d’autonomia, el Parlament de Catalunya aprovava fa unes setmanes la llei de consultes populars per via de referèndum. Des de CiU es recordava que la llei preveu que, en darrer terme, les consultes populars hagin de passar pel tràmit d’autorització del govern de l’estat espanyol. Des de Reagrupament, hom ha qualificat aquesta via per convocar un referèndum oficial sobre la independència d’una “via trampa”. Des d’altres instàncies, s’ha recordat que el Parlament de Catalunya, en tant que òrgan de l’entramat constitucional espanyol, no pot endegar un procés sobiranista que sigui reconegut internacionalment. Cap d’aquestes consideracions no va mancada de raó. Com tampoc no va mancada de raó la idea que, en un context d’opressió nacional, qualsevol exercici del dret d’autodeterminació pot conduir de manera contraindicada a una legitimació del marc d’aquesta opressió.
L’attitud de l’estat espanyol davant del Pla d’Ibarretxe, i la manera vergonyant de com el va aturar a les portes de les Corts espanyoles, mostra una incapacitat d’aquest estat per seguir amb normalitat el seu propi ordenament jurídic quan es tracta del dret d’autodeterminació dels pobles.
La iniciativa popular “Volem Votar” ha superat, per ara, el primer tràmit de la Mesa del Parlament de Catalunya. Els tràmits següents són automàtics i, pels volts de l’Onze de Setembre, la comissió promotora podrà començar la campanya de recollida de signatures.
Sigui com sigui, aquesta campanya de recollida de signatures s’entrelliga amb la campanya electoral del Parlament de Catalunya (octubre? novembre?).
El guió fa que les signatures i el nou Parlament es tornin a trobar en el mes d’abril o maig del 2011. El Ple del Parlament, doncs, s’hi hauria de pronunciar (si es recullen les signatures necessàries) en el mes de juny o juliol del 2011.
Encara que si aconseguissin les signatures, i encara que hi votés a favor la majoria del Parlament, el govern espanyol podria, senzillament, desautoritzar la convocatòria, i frenar-la i prou. Llavors, forçaria el Parlament de Catalunya a acatar a aquesta decisió o a adoptar la via de la “ruptura” (improbable, donada la correlació de forces polítiques).
Però l’estat espanyol no les té totes, i per això ha decidit obrir una via de negociacions amb la Generalitat al voltant de la constitucionalitat de la llei de consultes populars per via de referèndum. Passada aquesta via de negociacions, més o menys per la tardor, el govern espanyol podria impugnar la llei davant del Tribunal Constitucional. Aquesta impugnació implicaria la suspensió de la llei fins que el TC no es pronunciés. Però la suspensió no pot durar més de cinc mesos (i no és previsible que el TC es pronunciï en menys de cinc mesos amb una sentència d’inconstitucionalitat). A efectes pràctics, això podria allargar el termini total de recollida de signatures, encara que dependria de la Junta Electoral la decisió concreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada