Esplugues de Llobregat: 2341 vots per la independència (i jo en sóc un)

Quan, el 13 de setembre del 2009, Arenys de Munt celebrava, després de setmanes de campanya i de patiments, de mesos de preparació i d’anys de feina, aviat sortien veus a uns quants pobles que proposaven de repetir l’experiència. En el ple de dimecres dia 16, la primera moció a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, presentada per Jordi Figueras (ERC) era tombada d’entrada. Lluny d’Esplugues en aquell moment, tenia un sentiment ambivalent: d’una banda volia votar i de l’altra...

En poques setmanes ja s’havia configurat el que és, a hores d’ara, el referèndum popular sobre la independència de la nació catalana. És alhora un referèndum nacional, però també una suma de consultes municipals, més o menys coordinades a nivell subcomarcal, comarcal o nacional. Qui vol participar-hi, doncs, no té prou amb votar-hi. Si més no, ha d’esperar que “algú” al seu municipi organitzi la consulta. No calia tindre gaire coneixement per saber la feina que li esperava a aquest “algú”.

El nucli d’Esplugues Decideix es configura en el tombant d’any. Ja s’han realitzat les consultes del 13 de desembre. No hi manquen els interrogants. El nivell de participació d’Arenys de Munt (40%) ha estat replicat a Osona, però és inferior en moltes altres comarques. D’altra banda, aquesta participació no depèn directament de factors sociològics (percentatges d’adscripció lingüística o nacional, desenvolupament de la cultura democràtica, etc.) sinó que també depenen d’una bona organització. Però la bona organització requereix també disposar d’una bona base social de promotors, organitzadors i voluntaris, de manera que tornem de nou als factors sociològics.

La primera reunió “oficial” d’Esplugues Decideix se celebra el 9 de febrer del 2010. El dia 28 de febrer, Molins de Rei celebra la consulta i esdevé un referent per a tots els municipis de la subcomarca. El 6 de març del 2010, se celebra la primera assemblea de voluntaris d’Esplugues Decideix. La sala principal del Casal Robert Brillas s’omplia més que no pas esperàvem, però menys del que hauria estat necessari... La data del 20 de juny es fixa d’acord amb la idea tàcita que seria impossible esperar més temps, i que tampoc ja no era possible adoptar la del 25 d’abril. Comença la feina de cercar el suport de les entitats, d’establir les primeres parades informatives, etc. El 25 d’abril, Sant Just Desvern fa la seva consulta. I el 8 de maig, Esplugues Decideix arrenca la campanya del vot anticipat a Can Vidalet...

I els resultats?

Els resultats en vots no es poden deslligar dels resultats en nombre de voluntaris, de fedataris de vot anticipat, d’entitats adherides, de suport institucional, etc. La recaptació de finançament per a la consulta és un altre aspecte crucial. Però tots aquests factors ens mostren la realitat de cada municipi i de cada barri. I només des del coneixement de la realitat, hom pot aspirar a canviar-la. Creuada la línia del 8 de maig, i en recollir el primer vot a Can Vidalet (un “sí para ser independientes de Madrid”), ningú no podia aturar la consulta. Si es podia fer-la, calia fer-la.

I s’ha fet.

El vot de 5 persones (0,01% del cens) ha estat declarat nul. Un dels vots anul·lats contenia un escrit patriòtic, impossible de condensar en un simple “sí”. Uns altres tres incloïen comentaris fets a bolígraf que feien contradictori el sentit del vot. El cinquè vot incloïen dues paperetes: una del SÍ i una altra del NO.

El vot de 48 persones (0,12% del cens) ha estat en BLANC. En les parades de vot anticipat, hi havia que ens declarava aquest vot, i el justificava bé per una indecisió entre el SÍ o el NO, o bé perquè no hi era d’acord ni amb l’un ni amb l’altre. Santi Campo, en el debat de Can Clota, havia dit que s’hauria estimat més que el referèndum donés diverses opcions més enllà “d’independència sí, independència no”. En les parades de vot anticipat, també ens trobàvem persones que declaraven que no sabien si amb la independència ens trobaríem (econòmicament) millor o pitjor. I, com deia Titot en el debat de tancament, el cert és que aquestes coses no se saben fins que no es proven.

El vot de 301 persones (0,75% del cens) ha estat pel NO a un estat català independent. En les parades de vot anticipat, hi havia qui, favorable a posar fi al dèficit fiscal, deia que, malgrat tot, ell o ella no era per la independència. D’altres votaven NO com un signe d’identitat i d’identificació cultural i nacional amb Espanya. Uns altres consideraven que amb el seu NO protestaven contra tanta xerrameca sobre la independència. En resum, persones que disposen d’arguments sobre les seves conviccions i que no tenen cap recança per manifestar-les (públicament o a través d’un vot secret). L’unionisme català disposa en aquesta gent el seu patrimoni més valuós. Val a dir, naturalment, que hi havia algun vot pel NO, igualment valuós, que no es feia en clau espanyola, sinó en refús per alguns aspectes de la qüestió referendada (“estat”, “integrat a la Unió Europea”, etc.).

El vot de 2341 persones (5,84% del cens) ha estat pel SÍ a un estat català independent. Respecte als anteriors contingents, aquest és el més divers. Parla en castellà o en català, amb uns arguments pro-independència o uns altres, però comparteix un sentiment de ciutadania i d’adscripció territorial. Vota per independència des del sentiment, i també des de la racionalitat. Tampoc no cal menysprear la porció de vot-protesta que suposa el SÍ.

Són unes 37.388 persones (93,27%) les que no han participat en la consulta. Una bossa de població és totalment inabastable, per la poca vida que fa en el seu barri. D’altres hauran vist la propaganda, però no l’han assimilada. De totes formes, la majoria d’aquesta abstenció és una abstenció informada que, senzillament, no hi ha volgut votar. Molts d’ells consideren la pregunta irrellevant. Declaraven, en les parades de vot anticipat, o davant els col·legis del dia 20, que no participaven perquè hi ha altres coses més importants que la independència. En particular, citaven la qüestió del treball (i de l’atur). La presentació que fa l’independentisme transversal, ara tant en boga, enforteix aquesta idea. Hi haurà qui s’ha abstingut perquè, com hem dit abans, no es considera capaç de distingir quina de les dues opcions seria millor (materialment) per a ell mateix, per a la seva família i per a la societat en general. Val a dir que un bon gruix d’aquesta abstenció no vol saber res que faci flaire d’independència (o de catalanitat) i que ni tan sols s’ha volgut apropar per votar NO. Però que ningú no s’equivoqui, perquè el sentiment d’indiferència o de passivitat ha dominat molt més que el d’hostilitat (cap incident més d’alguna enganxada verbal en setmanes i setmanes de campanya, relativament pocs cartells vandalitzats, etc.). Hi ha persones que s’han abstingut explícitament perquè “no els interessa la política” o perquè “no volen saber res d’una campanya que té el suport de partits polítics”. D’altres persones s’han abstingut perquè la consulta no és vinculant o perquè no és oficial, o perquè calia donar el DNI (o un altre número d’identificació). Finalment, hi ha qui s’ha abstingut perquè ni la consulta no serveix de res, ni tampoc no serviria de res la independència.

En resum, els números del 20 de juny, i les impressions de més d’un mes de pre-campanya i campanya, ens donen un retrat d’aquest tros d’una suposada Catalunya (Països Catalans) que és Esplugues de Llobregat. La participació en la consulta ha estat del 6,63%. És a dir, ha estat la participació més baixa fins ara realitzada. Però que tothom tingui clar que la participació a l’Hospitalet de Llobregat, a hores d’ara, encara és més baixa: un 0,00%. Les persones de l’Hospitalet de Llobregat, particularment de Pubilla Cases i de Can Serra, que volen participar en el referèndum nacional, mereixen el nostre suport per dur la consulta a l’Hospitalet de Llobregat. Hi ha diverses formes de fer-ho. I la via de la iniciativa popular “Volem Votar” pot ésser una eina. Més enllà d’això, per minoritari que encara sigui en els nostres barris, hi ha un teixit per l’autodeterminació que, després del 20 de juny, ha après molt i té ganes d’aplicar-s’hi.