dimecres, 9 de juny del 2010

La Iniciativa Popular per convocar un referèndum que autoritzi (o no) el Parlament de Catalunya a negociar la independència

No hi ha gaire diferència entre la proposta presentada fa uns dies davant la Mesa del Parlament i la presentada l’any passat. La de l’any passat, inspirada en el Pla d’Ibarretxe, fou rebutjada d’entrada per la Mesa del Parlament, amb vot unànime. Arran d’allò, el moviment per l’autodeterminació d’Arenys de Munt va recollir el guant i va impulsar una onada de consultes municipals sobre la independència. Aquesta onada arribarà a Esplugues el proper 20 de juny.

Ahir, 8 de juny, la Mesa del Parlament de Catalunya admetia a tràmit una nova proposta. Des d’un punt de mira jurídic, la proposta ara ja no es presenta com una ILP (amb un mínim de 50.000 signatures requerides) sinó com una proposta de consulta-referèndum (que requereix, doncs, segons la llei recentment aprovada, un total de 220.000 signatures). En tot cas, els representants de CiU, ERC i ICV han donat suport a la proposta, que podrà ara començar la fase de recollida de signatures.

Cal recordar que més de mig milió de persones han votat en el referèndum nacional de base municipal. No serà, però, fàcil recollir tantes signatures, en tant que les signatures no són una expressió directa de la voluntat de cada persona. Hi ha sis mesos de termini, però, i l’organització bastida per les consultes realitzades, les que es realitzen i les que es realitzaran sembla posar més fàcil el repte. Al capdavall, 220.000 persones, en tot el Principat, no són més d’un 3%.

La pregunta de la consulta serà la següent:

Esteu d'acord que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per a fer efectiva la voluntat popular, per tal que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?

Cal felicitar-se, doncs, de dues coses:
- l’ús de la segona persona (vós) per comptes del vostè.
- l’ús del terme “nació catalana”, que cal interpretar com no reduït a l’àmbit territorial autonòmic.

I la referència a la “voluntat popular” queda manifestada en el gran nombre de vots aconseguits pel SÍ en el referèndum popular sobre la independència. Uns vots que creixeran el proper 20 de juny.

La idea, doncs, és fer que el Parlament de Catalunya rebi un suport popular per dur a terme les negociacions adients per assolir aquesta independència de la nació catalana.

És evident que, després de recollides les 220.000 signatures, la proposta haurà de passar pel Parlament (per un Parlament renovat en les properes eleccions de novembre) i haurà de comptar amb el permís de l’Estat. Impossible? Tant impossible com era fa un any que la Mesa del Parlament de Catalunya acceptés una proposta similar.

Potser caldria previndre contra una determinada concepció que fa del Parlament de Catalunya l’eina “única” d’un procés d’autodeterminació. Però això és una altra història.