El càrrec de President de la República Federal d’Alemanya és un càrrec figuratiu. Tant és així que se suposa que, qui l’exerceix, s’eleva per damunt de les fronteres de partit. Tanmateix, l’elecció del President de la República Federal sempre és un afer polític i qui guanya és el representant de la coalició amb més pes entre els “grans electors”.
Horst Köhler fou elegit el 23 de maig del 2004 i reelegit el 23 de maig del 2010, gràcies al suport de la CDU+CSU i de l’FDP. Köhler, home de la CDU, venia de presidir el Banc Europeu per la Reconstrucció i el Desenvolupament (1998-2000) i el Fons Monetari Internacional (2000-2004). I, si ha dimitit ara, és per la reacció que hi ha hagut a unes paraules seves, pronunciades arran d’una visita a les tropes alemanyes destacades a Afganistan.
Les paraules eren aquestes:
“La meva opinió és que [la societat alemanya] es troba en el camí d’entendre que un país de la nostra grandària, orientat al comerç exterior i, per tant, dependent del comerç exterior, ha de reconèixer també que en casos d’incertesa i d’emergència, el desplegament militar és necessari si volem defensar els nostres interessos, com ara garantir rutes de lliure comerç o evitar inestabilitats regionals, ja que [la inestabilitat regional] perjudicaria la nostra capacitat de protegir el comerç, llocs de treball i ingressos”.
En principi, aquestes declaracions, expressades a la Deutschlandradio el passat 22 de maig, no venien més que a reflectir la realitat:
- queda definitivament periclitada l’època en la qual el desplegament militar d’Alemanya fora de les seves fronteres era “tabú”, quelcom a evitar i únicament justificat per “raons humanitàries” o de cooperació en el marc de l’OTAN.
- el desplegament militar s’adreça principalment a garantir el “lliure comerç internacional”. I la defensa de l’“estabilitat regional” es justifica igualment per tal de garantir aquest comerç.
- és indestriable, doncs, aquest desplegament militar (imperialisme clàssic) i els interessos econòmics d’Alemanya, com a “nació exportadora”. I hi ha la “cueta” de l’interès nacional en forma de “llocs de treball” (salaris per a la classe treballadora) i “ingressos” (a repartir entre “beneficis empresarials”, “interessos financers” i “ingressos fiscals”).
La premsa va considerar que Köhler s’havia extralimitat. I Köhler ha presentat la dimissió. Köhler, doncs, es presenta com una “víctima” de la “correcció política” i de “l’autoodi” dels antimilitaristes. Però fins i tot entre els partidaris de l’agenda d’un Bundeswehr escampat per tot el món, es considera que Köhler ha parlat massa clar.
2 comentaris:
Ja fa alguns anys algú va proposar desplegar l'exèrcit per garantir el lliure comerç del petroli del Mar Caspi. El resultat el sabem tots.
En aquella ocasió mai no van arribar a Bakú. De totes formes, jo no parlaria del "lliure comerç" com l'objectiu d'aquell estat alemany.
Publica un comentari a l'entrada