Un moviment de base per a l'autodeterminació: del federalisme europeu d'Arcas a l'independentisme de Ximenis i Titot

Crec que el públic assistent al que ha estat el debat d'avui a l'Avenç ha sortit satisfet de veure contrastats diversos punts de mira al voltant de la independència i del federalisme. Miquel Moreno ha sabut moderar activament el debat per dur-lo per un seguit de qüestions. És l'independentisme un fenomen reactiu davant el nacionalisme espanyol? Seria viable econòmicament un estat català independent? Com s'hauria d'encardinar Catalunya (independent o no) en el seu entorn geogràfic més immediat? És cert que una intervenció posterior del públic ha considerat que hom donava un èmfasi exagerat a la qüestió econòmica, i no tant als aspectes de sentiment nacional. Potser si Moreno ha triat aquesta perspectiva en elaborar les seves qüestions és perquè el sentiment es dóna per fet. Al capdavall, quan hom parla d'un país com una unitat, entesa des de dins i entesa cap en fora, ja es fa una tria d'entrada. Ivan Arcas parteix d'un país (el Principat de Catalunya) i enuncia un projecte que no passa necessàriament (o, fins i tot, defuig) per la constitució d'un estat independent. Al contrari, Arcas ofereix una perspectiva federalista d'àmbit europeu, amb especial referència amb les relacions de Catalunya amb l'eix econòmic de Marsella-Lió, que assegura una connexió amb els grans centres europeus. Arcas, però, no és un europeïsta que no sigui conscient del fet que Europa sencera perd pistonada en el context mundial. Arcas també ha dedicat un temps de les seves intervencions a rebatre alguns tòpics sovintejats sobre el caràcter espanyol. Josep Manel Ximenis ens parla d'un projecte d'independència a curt termini. Confia, fins i tot, que l'actual iniciativa popular "Volem Votar" pot conduir, a través d'un referèndum oficial convocat pel Parlament de Catalunya, a la independència. En el marc de relacions territorials, Ximenis té clara la pertinença del Principat als Països Catalans i, més enllà, del marc català defensa l'enfortiment dels lligams tradicionals amb Occitània, i amb altres pobles de la Mediterrània Occidental. Titot ha parlat dels motius que el dugueren a fer-se independentista: motius sentimentals, motius culturals i lingüístics, motius democràtics, etc. Quant al debat sobre la viabilitat econòmica d'un estat català, Titot considera que no té ara sentit voler respondre a la qüestió de si s'hi viurà millor o pitjor en aquesta nació catalana independent. Titot ha remarcat el fet que els qui semblen tindre més clara la irreversibilitat de la independència són, justament, els governants espanyols. Així, ha assenyalat el fet que la majoria d'inversions en infrastructures que es fan ara a casa nostra, són justament aquelles que aportarien utilitat a Espanya fins i tot després de la independència catalana (connexions ferroviàries, línies d'alta tensió, etc.).

Moltes més coses s'han dit en el debat, i en les intervencions posteriors del públic. Però hi ha hagut interès per saber quina és la situació actual del moviment per l'autodeterminació a Molins de Rei, a Arenys de Munt i a Berga. A Arenys de Munt, la consulta sobre la independència es va fer el 13 de setembre del 2009, i Ximenis ha recordat la llarga trajectòria prèvia del moviment arenyenc per l'autodeterminació. Ximenis considera que les plataformes organitzadores de la consulta han de bastir assemblees populars, si bé és conscient de les dificultats per assolir-lo (dificultats de mobilització, manca de voluntat per part dels partits polítics, etc.). A Berga, la consulta sobre la independència es va fer el 13 de desembre del 2009. Titot ha recordat la trajectòria prèvia de mobilitzacions com el Correllengua, com les grans manifestacions del 18 de febrer del 2006 o de l'1 de desembre del 2007, i les consultes actuals, tot assenyalant que allò que importa és la continuïtat i l'afiançament d'aquesta força. A Molins de Rei, la consulta sobre la independència es va fer el 28 de febrer del 2010. Arcas ha esmentat el fet que la dinàmica de Molins partia ja d'abans i que ara hi ha una clara voluntat de no deixar que s'apagui la flama.

Demà dissabte, 19 de juny, serà la festa final de campanya del 20J, a la Rambla del Carme, en ple cor de la Plana. Una oportunitat per prendre forces de cara al diumenge.