El títol de l'acte que s'ha fet avui al Casal Robert Brillas en el marc de la campanya del referèndum sobre la independència de la nació catalana (que al nostre municipi organitza Esplugues Decideix fins el proper 20 de juny) era "I els joves, què en pensem? Independència, sí o no". Quins joves? Els convidats eren joves enquadrats en organitzacions polítiques, que són una minoria entre tot el jovent organitzat, el qual és alhora una petita minoria entre el jovent genèric. Així doncs, hi eren convidats Javi Rubio (de Cornellà, coordinador comarcal del Joves d'Esquerra Verda), Esteve Costa (d'Esplugues, de la Guitza, assemblea local de l'esquerra independentista), Roger Pons (membre de Joventuts Nacionalistes de Catalunya i un dels regidors de CiU a Esplugues) i Sergi Morales (del Prat, membre de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya). L'acte l'ha conduït, després d'una presentació de Roger Recasens (Esplugues Decideix), en Roger Poll (Sant Just Decideix).Roger Poll ha conduït els convidats per una sèrie de qüestions: el caràcter democràtic de la reivindicació independentista, la viabilitat econòmica d'un estat català independent, els possibles conflictes nacionalitaris en aquest estat, les relacions entre independència política i normalització lingüística, l'impacte de la independència en el benestar social i en la situació dels joves.
D'entrada, totes les formacions representades en la taula tenen en comú la defensa del dret d'autodeterminació i també en defensen l'exercici d'aquest dret que suposa el referèndum popular sobre la independència nacional. D'altres organitzacions polítiques de joves havien estat convidades a l'acte, però no hi han assistit (a diferència del que sí van fer les organitzacions sèniors en el debat de Finestrelles del passat mes de maig).
Javi Rubio ha recordat que autodeterminació no vol dir independència. En aquest sentit, ha manifestat una reserva envers la consulta, en tant que no diferencia entre les diverses opcions no-independentistes (confederalisme o federalisme ibèric, autonomisme, estat espanyol unitari). Rubio també ha qüestionat alguns presupòsits força estesos en les organitzacions autodeterministes, al voltant del significat de la "integració" dels immigrants o de l'existència d'un conflicte lingüístic. Pel que fa a la viabilitat econòmica d'un estat català independent, Rubio ha assenyalat que diferents estudis arriben a diferents conclusions. En tot cas, segons Rubio, el principal obstacle a aquesta viabilitat es trobaria si un estat català independent quedés fora (ni que fos provisionalment) de la Unió Europea. Rubio també ha assenyalat que els problemes econòmics que se'n derivessin d'aquesta situació castigarien desproporcionalment els sectors tradicionalment desafavorits, inclosos els joves.
Roger Pons, que a Finestrelles parlava en nom de CiU, ha estat avui, en nom de la JNC, més contundent en una sèrie de postulats. Així, per exemple, ha contestat les referències de Rubio a estat federal espanyol, tot dient que aquesta proposta s'ha demostrada tant o més utòpica que la pròpia independència. Pons considera que és obvi que un estat català seria econòmicament viable, però també alerta que la independència no seria pas la panacea per tota una sèrie de problemàtiques, com ara, la lingüística. En aquest darrer sentit, Pons ha contestat les paraules de Rubio que qüestionaven l'existència d'un conflicte lingüístic en detriment de la llengua catalana. En línies generals, deia Pons, trenta anys de democràcia han demostrat a bastament la incapacitat de l'estat espanyol per oferir una cabuda a les aspiracions catalanes. En l'horitzó, Pons veu únicament com a sortides una solució confederal (de pacte entre Catalunya i Espanya) o la separació en dos estats diferents.
Sergi Morales ha aprofundit en la qüestió de les relacions amb la Unió Europea d'un futur estat català. Morales ha recordat el principi de la "successió d'estats", segons la qual els convenis internacionals signats per l'actual estat espanyol haurien de ser vinculants també per als estats successors (que tant serien l'estat català com l'estat espanyol posterior a la independència de Catalunya). Morales ha diferenciat també entre els conceptes de "ciutadania" i de "nacionalitat". Si per al primer aspira a una ciutadania catalana (d'un estat català independent), per Morales la nacionalitat és una característica personal (i, per tant, múltiple), de forma que després de la independència seria tan normal que hi hagués ciutadans catalans de nacionalitat espanyola com ara hi ha ciutadans espanyols de nacionalitat catalana. Morales també contempla amb normalitat que en una futura Catalunya independent hi hagués un moviment unionista espanyol.
Esteve Costa ha defensat el caràcter democràtic de la reivindicació independentista, i l'ha exemplificat en el referèndum popular. Quant a la viabilitat econòmica d'un estat català independent, ha recordat que hi ha molts estats en el món amb unes dimensions o demografia similars o inferiors a la catalana i que són perfectament viables. Pel que fa a la qüestió lingüística, segons Costa, després de la independència hi hauria molta feina a fer en la normalització, i un pas fonamental seria declarar el català l'única llengua oficial de l'estat i garantir que tothom el pogués parlar amb fluidesa. Costa també contempla un futur estat català amb ciutadans d'entitats duals (no només catalana-espanyola, sinó també catalana-anglesa, etc.).
En resum, doncs, l'autodeterminació ofereix un marc de col·laboració política per a tendències ben diferents, no tan sols pel que fa a la qüestió de les relacions entre Catalunya i Espanya, sinó també pel que fa als corrents més progressistes o als corrents més conservadors. La facilitat amb la qual els quatre ponents han parlat de com veuen una (hipotètica) Catalunya independent és una demostració que la porta és oberta. Creuar-la o no, dependrà de quin aplegament de forces sigui possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada