Colin Powell ha fet unes declaracions ben sucoses sobre el moviment clandestí de "sospitosos de terrorisme" d'estat a estat sense mediar "ordres d'extradició". D'una banda reconeix que aquesta és una pràctica "normal". I creu que l'escàndol que han mogut els governs europeus (particularment, els dels nostres enemics de torn, Zapatero i Villepin) és similar a l'atitud que prenia Renault a Casablanca: "I'm shocked, shocked that this kind of thing takes place". És a dir, que els governs europeus saben perfectament, com el representant de Vichy a la ciutat marroquina, el pa que s'hi dóna.
Aquest bloguista no s'escandalitzarà pas pel tracte que rebi l'escòria reaccionària dels alcaidistes o de qualsevol enemic declarat de la nostra civilització. Però no pot evitar de somriure's davant de dos dogmes de la correcció política:
- la suposada existència d'una via europea, contraposada a la nord-americana. L'Aliança de Civilitzacions del senyor Zapatero és pura xerrameca, destinada en el pitjor dels casos a alimentar l'autoodi dels europeus davant les altres "civilitzacions". Les mans dels senyors Villepin o Zapatero no són pas més netes que les mans de Bush, Blair o Howard.
- el sacrosant respecte a la legalitat vigent. Amb tota l'estima per Sòcrates, cal reconèixer que la llei és, en cada moment, allò que convé al més fort. Davant de les mentides de Bush i de Blair, davant l'opressió nacional que exerceixen els governs de Zapatero-Villepin, té poc sentit acusar d'il·legalitats. L'únic remei és preparar-se per ser més fort, i fer la nostra llei... Fins que s'esvaeixi també aquesta llei, si més no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada