Els lligams entre Irac i Al-Caeda: el cas Ibn al-Xaic al-Libi

Tout se tient, ens diuen els amics de l'hermetisme i de les teories de conspiració. Però és un fet evident que la cúpula d'Al-Caeda té unes relacions més fluides amb la cúpula de qualsevol estat musulmà o dels mateixos Estats Units que no pas amb els grups auxiliars que la financien a través del petit i del gran crim (tràfic de drogues, locutoris, etc.). Els peixos grossos es relacionen entre ells perquè entre col·legues, diferències ideològiques a banda, sempre ha d'haver-hi un mínim de sintonia. Un exemple: Saddam Hussein es troba rodejat d'unes mesures de seguretat que ja voldrien per ells mateixos els grans comandaments de l'exèrcit nord-americà a Irac.
El cas és que una de les raons adduïdes per les quals Saddam Hussein ja no és president d'Irac és perquè la seva administració donava cobertura a les accions del Fu Manxú del segle XXI, Osama bin Laden, estudiant a Beirut i a Oxford en els hippies anys 1970, i combatent per la llibertat contra les hordes vermelles a l'Afganistan dels anys 1980.
Les proves de la connexió entre Hussein i Bin Laden s'obtingueren el gener del 2002, en el decurs dels interrogatoris a Ibn al-Xaic al-Libi. Ciutadà libanès, Libi havia estat capturat a Afganistan el desembre del 2001. El gener del 2002 els nord-americans el confiaren als serveis egipcis, i fou llavors quan començà a confessar tot el que sabia del suport saddamista a Al-Caeda.
Douglas Jehl revela al New York Times que Libi es va desdir dos anys després del seu testimoni, que tot ho havia dit sota coerció. El contacte de la CIA que havia recopilat la informació, d'altra banda, fou cessat per males pràctiques. La recerca d'informació, a tot preu, i d'una informació que sigui la volguda pels superiors, fa que els agents de la CIA vencin la temptació d'empassar-se qualsevol cosa amb grans dificultats.
Si el que calia en convèncer l'opinió pública nord-americana de la conveniència d'atacar Irac, haurien estalviat diners als contribuents i patiments als detinguts, si Washington mateix s'hagués inventat, sense sortir del despatx, la informació adient. Mentida per mentida, triem la més barata.