Una dona va ser cremada viva a Barcelona el divendres passat mentre es preparava per passar la nit en un caixer automàtic. Per aquest assassinat ja han sigut detinguts tres homes joves d'entre 16 i 18 anys.
La reacció de la premsa davant aquest crim és curiosa. Els comentaristes s'han afanyat a cercar mòbils psicològics en la ment del noi. Transformen així el crim en malaltia, però potser crim i malaltia siguin indestriables.
En canvi, quan qualcú crema un caixer automàtic, rarament hom cerca mòbils psicològics i seria censurada immediatament qualsevol justificació política-social que es fes del fet. No sabem si aquesta diferent percepció té a veure amb la impossibilitat de capir el crim contra una persona indefensa en relació amb el crim contra unes instal·lacions.
En cercar mòbils psico-socials en el primer cas, hom trasllada la culpa dels autors materials a uns suposats manipuladors mentals. No em sembla gaire recomanable aquest trasllat. Perquè si hi ha un manipulador mental en aquests darrers mesos contra els indigents que viuen penosament a Barcelona, és precisament l'ens que s'omple la boca de civisme. Un civisme que és del tot compatible amb deixar que visqui al carrer una dona de 50 anys en ple hivern. De l'abandonament a l'assassinat hi ha un bon tros, però potser pels autors materials de l'un a l'altre tan sols és una qüestió de matís. La visió productivista de l'ésser humà (entès com a màquina de generar plus-vàlua) condueix els indigents a l'últim graó de la societat. No produeixen, ens diuen, i no paguen lloguer ni hipoteca com la resta de mortals.
Poques hores abans que es produís aquest assassinat, els nosquistes de l'Ajuntament i de la Generalitat bordaven contra les pintades (injustificables) que havien deixat al seu pas els "manifestants" contra la proposta cívica municipal. Els lladrucs s'han convertit en reflexions (i no en gaires condemnes) en el moment de valorar l'homicidi de divendres.
Caldria perseguir legalment les expressions que inciten l'odi contra els indigents? No. Perquè sabem que les persecucions legals deixarien indemnes els qui les proclamen des de les instàncies públiques i des dels grans mitjans de comunicació, i que servirien de coartada per ofegar la llibertat d'expressió dels dissidents. El que cal és que els recursos socials existents i, si calgués ampliats, garantissin a tothom un sostre, un àpat i una feina.
*Europa Press.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada