divendres, 30 de desembre de 2005

Resultats incòmodes del baròmetre del CIS sobre la qüestió immigratòria

Preguntar és ofendre? No. Però respondre honestament tampoc no ho hauria de ser. No pensen això els comentaristes ultracapitalistes (teòricament ultracapitalistes, però que a la pràctica són simples vassalls feudals) de la premsa d'Espanya i de les nacions sotmeses. Aquests comentaristes, que alhora són progressistes, cosmopolites i multicolors, bufen i trinen davant els resultats del 'Barómetro de noviembre' elaborat pel Centro de Investigaciones (?) Sociológicas. La dada que més els preocupa és que els "espanyols", en un 59,5%, consideren que hi ha massa immigrants (en el sentit de població extra-europea) en el territori estatal.
Podrien mirar-s'ho d'una altra manera. Més d'un 40% dels "espanyols" consideren que no n'hi ha massa. Un 40% d'"espanyols" són gairebé 15 milions de persones. I recordem que Zapatero és president del govern gràcies al vot directe d'11 milions d'electors (en aquesta xifra potser hauríem de sumar els 650.000 que van votar la formació satèl·lit ERC).
Aquest ball de xifres ens podria fer qüestionar la vàlua dels percentatges. Un 30% dels "espanyols" poden decidir qui serà el president del govern. En canvi, un 60% dels "espanyols" no té dret a marcar la política (im)migratòria d'aquest mateix govern. Curiós, si més no.
Si hom llegeix les qüestions que els enquestadors feien als enquestats en el marc del dit "barómetro", no pot deixar de dur-se la impressió que aquest 60% era intencionadament cercat. Si a una persona li demanen tres o quatre vegades per qüestions immigratòries, per fina força ho ha de percebre com un problema, no?

Hi ha encara una valoració final. Si mirem el cinema i la televisió, si escoltem la ràdio, si llegim la premsa, som bombardejats contínuament per les doctrines del 'cosmopolitisme' i del 'mestissatge' (curiós aquest terme de mestissatge en boca dels qui neguen, amb fervor digne del capità FitzRoy, l'existència de "races humanes"). Els neoconservadors insisteixen en la necessitat de la immigració per mantindre la sostenibilitat (=preus baixos) del mercat laboral. Els neorevolucionaris ens parlen de la necessitat de combatre el racisme, l'antisemitisme, i i d'altres -ismes (oblidant-se, ves per on, del capitalisme o de l'espanyolisme, però això és una altra guerra). Tanta doctrina embafa, i es veu que hi ha un 60% d'"espanyols" que ja no combreguen amb les rodes de molí. Els percentatges no són gaire dissimilars en altres "països" europeus, i m'hi jugo un pessol que l'enquesta, feta en el marc català, deixaria anar unes xifres encara més "escandaloses".

Racisme? Hi ha un 60% d'"espanyols" racistes? Això és molt relatiu. No crec que siguin no-racistes les persones que abonen un sistema econòmic internacional que obliga a milions de persones a realitzar migracions transnacionals i transcontinentals. No crec que siguin no-racistes els que veuen amb indiferència el deteriorament de les economies i les societats d'Àfrica, d'Amèrica Llatina o del sud Àsia. No crec que siguin no-racistes els qui, a la pràctica, lluny de promoure la integració dels immigrants, els condemnen a ser treballadors de segona i els ofereixen, com a tota contrapartida, el dret de mantindre els aspectes més endarrerits de la seva "cultura". Entre el 40% de suposats "no-racistes" hi ha molts autòctons que expremen aquests "gastarbeitern", ja com a treballadors, ja com a llogaters, ja en d'altres dignitats menys confessables. I en aquest 40% potser hi trobarem els que s'esquincen les vestidures en nom de la unitat d'"Espanya" o de la independència de Catalunya, i han fet seva la ironia de Bertold Brecht i han decidit de dissoldre un poble ("espanyol" o català) massa incòmode per convocar l'elecció/importació d'un altre.