Segons qui ho valori, és la resposta. Per les dones que han perdut el marit i el pare el preu és incalculable. Però no hi ha dubte que és valor molt més alt el que li concedeixen els companys que el que li atorga l'Ertzaintza.
No hi ha condemnes públiques per la mort d'Eduardo Robredo, de 45 anys. Robredo va ser assassinat per un individu, de nacionalitat dominicana, que ara viu gràcies a la intervenció de l'Ertzaintza. Si aquest individu hagués mort a mans dels taxistes indignats, avui tot serien condemnes polítiques, crespons a les banderes de tota Bizkaia i minuts de silenci. Afortunadament, no ha mort.
Però Eduardo Robredo sí ho ha fet. Va morir degollat quan el seu agressor el volia robar. Mentre es dessagnava va tindre temps per denunciar els fets als seus companys per la ràdio del taxi. Ni la policia ni els serveis sanitaris van arribar a temps per salvar Robredo. L'Ertzaintza, en canvi, va arribar a temps per salvar l'agressor, la identitat del qual, protegida legalment, no s'ha revelat.
Els taxistes han organitzat una aturada pel dia d'avui. Millor que no engegin la ràdio, així s'estalviaran les esquinçadures de vestidures dels comentaris que els acusaran d'haver actuat amb ànim de linxament. Només Robredo tenia dret a ser linxat.
*Gara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada