dimarts, 27 de desembre de 2005

El Comitè Mundial per la Llibertat de Premsa censura l'existència del Consell Audiovisual de Catalunya

Les opinions de Jiménez Losantos no són gens agradables per qualsevol persona que comprengui la necessitat d'una Catalunya unificada i independent, en el marc d'uns pobles europeus lliures i solidaris. Però també és cert que, més que Jiménez Losantos, l'autèntic obstacle per la unificació i la independència el constitueixen els governs Zapatero i Villepin i els col·laboracionistes de Generalitats i Consells diversos.
Però la demagògia que gasten els "progres" contra Losantos no és gratuïta. Quan el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) carrega contra la Cope és en el pensament d'atacar després la llibertat d'expressió de tots aquells que censuren el dogmes de la correcció política. Si la CAC talla la Cope no s'aturarà pas i l'emprendrà contra tots aquells que no comparteixen la política efectiva de genocidi de Catalunya que implica l'autonomisme i la substitució demogràfica teledirigida pel gran capital. És un fet que amb l'excusa de combatre el 'discurs de l'odi' països com Canadà s'han convertit en autèntiques dictadures de la correcció política, i el Principat va pel mateix camí.
Per això és saludable que el Comitè Mundial per la Llibertat de Premsa hagi demanat el tancament del CAC, Suprem Sanedrí de la Correcció Política dels Apòlegs de la Religió Multiculturalista-Cosmopolitista-Eurofòbica. Ara bé, no n'hi ha prou amb aquesta demanda. També cal demanar que desapareguin els delictes d'opinió en els codis penals de tots els països europeus, i que no s'empresoni o multi ningú per dissentir en qüestions històriques, sociològiques o antropològiques amb els dogmes vigents de la correcció política. El cas recent de l'empresonament de Lluís Maria Xirinacs no s'hauria de repetir.

Notícia a La Malla.net.