diumenge, 11 de desembre del 2005

La correcció política contra la realitat: els fets de la platja Cronulla

La premsa internacional es fa ressò dels incidents que aquest cap de setmana han tingut lloc a la platja de Cronulla, en l'estiu de Sydney (New South Wales). Tot va començar quan dos vigilants de la platja foren agredit per un grup de libanesos. El fet se sumava a la percepció entre amplis sectors de la ciutadania de Sydney que la construcció de la societat multicultural realitzada en els darrers anys ha anat acompanyada d'un augment de la criminalitat i de la violència gratuïta, sovint perpetrada per aquests Gastarbeitern, de passaport libanès (i de vegades libanès i australià) i de religió musulmana. La tensió emmagatzemada durant mesos ha acabat d'esclatar amb la calor estival i diumenge s'hi va organitzar una protesta de rebuig.
Allò curiós és com han reaccionat les autoritats municipals, estatals i federals, els líders comunitaris i el mateix cos de policia. Tots ells, fidels creients en la correcció política, s'han esquinçat les vestidures i han parlat de "day of shame" i de "un-Australian behaviour". I no, no es refereixen a les agressions o als robatoris perpetrats pels joves lebs, sinó a la reacció "intolerable" dels joves (i no tan joves) aussies. Així, els sacerdots de la correcció política han establert les següents veritats incontrovertibles:
- que uns joves lebs agredeixin uns vigilants blancs no es pot considerar mai de la vida una agressió racista. Alguna cosa hauran fet els vigilants perquè els nobles joves musulmans hi responguessin amb violència.
- els dirigents comunitaris musulmans tenen tota la raó del món en exculpar de tota responsabilitat els joves lebs agressors. La culpa és dels locutors i comentaris radiofònics que no van amagar la notícia de l'agressió contra els vigilants o que no van amagar l'etnicitat dels agressors. Segons la correcció política la missió dels periodistes no és informar sinó crear un clima d'opinió políticament correcte.
- que uns joves aussies cometessin actes de violència en el decurs de les protestes, en canvi, no té perdó. És un comportament anti-australià, ja que els cristians el que han de fer és parar l'altra galta. També cal assumir la interpretació segons la qual un misteriós grup neo-nazi havia manipulat (telepàticament?) les ments dels manifestants.
- que els joves lebs proclamin amb orgull la seva etnicitat forma part d'un dret humà indiscutible. En canvi, que joves aussies duguin banderes australianes (amb la Union Jack) és un signe de racisme i de neo-nazisme rampants.
- que les dones aussies s'indignin davant les intimidacions masclistes dels lebs no es pot interpretar més que com a racisme, i mai com a feminisme. Si les intimidacions fossin d'homes aussies, llavors sí podrien indignar-se amb tota correcció política.

*Gangs turn Cronulla beach into war zone. (The Daily Telegraph)

El Sydney Morning Herald informa avui (dia 12) dels incidents i els titlla de "racistes". Curiosament tan sols considera racisme els "càntics" dels Aussies. En canvi, les ganivetades i els cotxes cremats per part de joves "Lebanese Australians" són reaccions "naturals". Però l'article té una cosa bona, la frase d'un ciutadà australià políticament incorrecte:

"I've got a four-year-old girl and a boy who's 11, and they see these bastards come here and stand around the sea baths 'cos their women have got to swim in clothes and stuff, or they see them saying filthy things to our girls. That's not Australian. My granddad fought the Japs to see Australia safe from this sort of shit, and that's what I'm doing today".