divendres, 9 de desembre de 2005

El passat d'Ante Gotovina i el 'miracle' de l'Operació Oluja

La premsa espanyola i internacional ens presenta com un gran èxit policial la detenció d'Ante Gotovina. Com que hi ha "detalls" que han passat per alt, no va malament recordar-los:
- Ante Gotovina, nascut el 1955, és un veterà de la Légion étrangère (1973-8), que serví en les operacions neocolonialistes que la Cinquième realitzava llavors a Djibouti, a Costa d'Ivori, al Zaire, etc.
- El 1979 va rebre la nacionalitat francesa. Com molts ex-legionaris va trobar feina en la indústria de seguretat. Va treballar en la instrucció de grups "paramilitars" (lluita anti-subversiva) a Argentina, Guatemala i Colòmbia.
- L'Operació Oluja (4-7 d'agost del 1995) va suposar el punt final de la "guerra de Croàcia". Els mateixos que ara s'esquincen les vestidures pels crims de Gotovina, llavors saludaven la fi dels "secessionistes" de les Krajines, les àrees de majoria sèrbia de la República de Croàcia (els límits de la qual, cal recordar-ho els va fixar la Iugoslàvia de l'esloveno-croat Tito). L'Operació Oluja fou possible perquè Milosevic va abandonar els serbis de Krajina a canvi d'arribar a un acord amb les potències occidentals. I mentre els serbis de Krajina quedaven internacionalment aïllats, Croàcia es podia rearmar en el mercat internacional (a canvi, res no és gratuït, del desballestament de la indústria croata).
- Gotovina va guanyar-se una merescuda fama d'heroi nacional. Els seus enemics, que havien vist l'Operació Oluja via satèl·lit, el van acusar de voler fer un colp d'estat el 2000. No va ser fins el 2001 que la "comunitat internacional" va descobrir les responsabilitats de Gotovina a Krajina.
- Des de llavors Gotovina ha comptat amb els monestirs catòlics (amb el permís de l'església croata i del Vaticà) com a "refugi" (*).
- El govern croata ha utilitzat el "parany" contra Gotovina (que ha permès la seva detenció a Tenerife) com a "moneda de canvi" per la futura entrada de Croàcia a la Unió Europea. Per acabar-ho d'adobar, Àustria va fer de mitjancera d'aquestes negociacions a canvi de "dificultar" l'ingrés de Turquia (i el de Sèrbia?) a la Unió Europea.