dijous, 29 de desembre de 2005

Diari bífid pateix efectes de Google-Imatges



El Periódico de Catalunya il·lustra avui, en les pàgines de Tele+Ràdio (pàgina 85), el documental "L'autèntic rei Herodes" (Canal 33, 22.45h), amb una fotografia equivocada. Coses de Google Imatges. La fotografia que utilitza és aquesta, obtinguda a http://www.phil.uni-erlangen.de/ ~p1altar/photo_html/portraet/griechisch/ staatsmaenner_roemisch/herodes_atticus/herodes1.JPG, i que constitueix una de les primeres quan en el cercador s'introdueix la paraula Herodes. Es tracta, però, d'un bust d'Herodes Àtic i no pas de l'Herodes del documental.

L'Herodes del documental és Herodes Antipàtrides. I caldrà aclarir en aquest punt que el nom Herodes és un nom d'etimologia grega, com també Antípatre (judeïtzat Antipas en alguns membres posteriors de la nissaga herodiana). Herodes era fill d'un prohom d'Idumea (d'Edom, el patriarca dels quals, segons la llegenda va vendre la primogenitura a Jacob per un plat de llentilles) i d'una dama nabatea. Qui va fer Herodes, rei de Judea, va ser Marc Antoni, l'any 40 a.C. Per fer-se perdonar el seu origen idumeu-nabateu i el fet de ser un rei-client de Roma, Herodes va fer obres rellevants a Jerusalem, com ara la restauració del Temple (no el de Salomó, sinó el Segon Temple construït en memòria d'aquell en el segle VI a.C.). Ja que hem comentat el caràcter grec del nom Herodes, també recordarem que són grecs els noms de Ptolomeu o de Cleopatra, el de Berenice o d'Antíoc. Coses de la colonització macedònica d'Orient, i de la colonització grega de Macedònia.

La història l'escriuen els vencedors, i no saben per què un individu tan mediocre com el rei Herodes de Judea ha passat a la posteritat amb un protagonisme gens merescut. Els vencedors, és clar, són els cristians.

Però l'Herodes per antonomàsia, si som persones fidels a la nostra herència greco-llatina, és Herodes Àtic. Herodes Àtic (Ἡρώδης ὁ Ἀττικός) era grec d'Àtica, com el seu nom indica. L'arrel Ἡρώ és la que dóna lloc a la paraula 'heroi'. I Herodes (Herodes Àtic) ho era en el sentit de la seva època. Va nèixer el tercer any de l'emperador Trajà i va morir l'any setze de l'emperador Marc. Era ciutadà atenenc i ciutadà romà (per això tenia el nom de Ti. Claudius, en record que la seva família havia rebut la ciutadana en temps de Claudi o de Neró). Era un home immensament ric, per herència familiar, i va saber gestionar els negocis de forma que, amb baixades i pujades, no va deixar mai de ser-ho. Aquesta riquesa li va permetre sufragar les despeses de molts esdeveniments públics i la construcció de molts edificis (com l'Odeó d'Atenes, a sota).

Image hosted by Photobucket.com


Herodes Àtic també va dedicar-se a una de les passions de la seva època, la retòrica artística o sofística. Aquesta pràctica consistia en reproduir i produir discursos, en perfecte grec àtic del segle IV a.C., davant un audiència que gaudia de l'eloqüència. És clar que, reproduir en l'època imperial, discursos sobre l'Atenes democràtica tenia un punt d'artifici. Però, fins i tot a Occident, on molta gent no sabia un borrall de grec, aquestes actuacions tenien prestigi. Una persona com Herodes Àtic tenia vedat actuar com a artista o gladiador, però, ves per on, ho podia fer com a retòric.

Tanta era la passió per la retòrica, que aquesta formava part de l'educació dels infants de les classes altes, just després de la gramàtica, i abans de la dialèctica o filosofia. L'emperador Antoní va confiar a Herodes l'educació retòrica dels seus fills adoptius (i futurs emperadors) Marc Aureli i Luci Verus. Val a dir que aquests deixebles s'estimaren altres rutes. Luci va viure les delícies més mundanes d'Antioquia, i Marc es convertí en un filòsof estoic. Herodes tenia 76 anys quan va morir. Prou temps per veure com la Segona Sofística començava a esclerotitzar-se, si bé encara no perdia popularitat.

Image hosted by Photobucket.com
A la Villa Borghese, de Roma, trobem aquest monument dedicat a l'emperador Antoní i a l'augusta Faustina per Herodes Àtic. Faustina era tia de Marc, que fou adoptat per Antoní i es convertiria en emperador. Herodes fou preceptor de retòric de Marc, però no aconseguí que el seu deixeble fos un emperador-retòric. Contràriament, Marc trià la via, desprestigiada als ulls dels sofistes, de la filosofia