El Grup d'Estudis commemora els 60 anys de 'Crònica de la Vida d'Esplugues'

El gener del 1960 apareixia el primer número de la 'Crònica de la Vida d'Esplugues'. Més de 60 anys després, la revista bimestral és probablement la degana de la premsa local del Baix Llobregat. Amb motiu de l'efemèride, el Grup d'Estudis d'Esplugues ha organitzat avui un acte commemoratiu al Teatre de l'Avenç. Presentat per Santi Campo, del Grup d'Estudis, l'acte ha comptat amb la presència de Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, i de l'actual directora de la revista, Lluïsa Morera.

Jordi Porta, que properament deixarà el càrrec de president d'Òmnium Cultural, ha contrastat l'època en què neixia la revista, que era també l'època de la fundació, en uns altres paràmetres polítics, d'Òmnium Cultural (1961) o d'Edicions 62, amb l'època actual. Si llavors, les iniciatives de la societat civil havien de suplir una administració "no tan sols aliena sinó contrària", la situació cal veure-la de col·laboració o complementarietat amb les administracions públiques. Pel que fa als mitjans de comunicació tradicionals, Porta ha alertat de l'impacte que suposa l'acceleració de la revolució electrònica. Les enquestes mostren com cada vegada més els mitjans electrònics trenquen les fronteres generacionals. Porta ha recomanat a l'equip de la Crònica de la Vida d'Esplugues un esforç per ser present a la xarxa. En un altre sentit, també ha recomanat l'adhesió de la revista a l'Associació de Publicació Periòdiques en Català (APPEC).

Morera ha recordat que una edició electrònica demana sempre una feina continuada, i que ja s'han fet gestions per mirar d'adherir la revista a l'APPEC. Més enllà d'això, Morera ha recordat la trajectòria de la Crònica des de 1960, i com la situació de llibertat va possibilitar sumar a l'aspecte de crònica també articles d'opinió que reflectissin les inquietuds de la ciutadania. Morera ha reconegut que la Vida d'Esplugues, molt sentida pels veïns del Centre, no cobreix de la mateixa manera els altres barris d'Esplugues, si bé ha recordat que ara mateix tenen en el calaix articles sobre memòria popular del carrer de Sant Llorenç o de Finestrelles.

Diverses intervencions del públic han destacat que l'arxiu de la revista a l'Hemeroteca constitueix un element de gran interès per a la història local (particularment, quant a les inquietuds culturals i socials de cada moment històric), per bé que resta pendent la feina d'indexació (per títols d'articles, temes, etc.). Interrogada sobre la relació amb El Pont d'Esplugues (la revista de l'Ajuntament) o de l'Agenda (de la Regidoria de Cultura), Morera ha contestat que en una població de 45.000 habitants hi hauria d'haver lloc per aquestes i moltes altres propostes.