diumenge, 28 de març de 2010

Salut per a tothom? (Morbid Symptoms; Socialist Register, 2010)

El volum d’enguany de Socialist Register va dedicat a l’assistència sanitària, com no podria ésser d’altra manera quan el debat polític als Estats Units ha girat durant mesos al voltant de la reforma sanitària de l’Administració Obama (Obamacare). La timidesa de la reforma, d’una banda, i l’enorme agressivitat que han demostrat en contra les forces neoconservadores, sens dubte han de moure a la reflexió. Marie Gottschalk, en aquest volum, dóna alguna de les claus de la reforma sanitària als EUA. Gottschalk és professora de ciència política a la Universitat de Pennsylvania. I és que molt més enllà dels factors fisiològics, patològics i terapèutics, cal considerar els determinants històrics, econòmics, socials i polítics de la salut.

El subtítol del volum és “la salut sota el capitalisme”. Colin Leys, un dels dos editors del volum, és l’autor també del primer capítol repassa les relacions entre el capitalisme i la transició demogràfica (la “revolució en la mortalitat” que ha ampliat enormement l’esperança de vida). Hans-Ulrich Deppe, professor de sociologia mèdica i medicina social a la Universitat de Frankfurt, contrasta el doble caràcter de l’assistència sanitària com a “prestació pública” i com a “servei comercialitzable”. Rodney Loepky, de la York University, de Toronto, tot partint de la situació de Canadà, parla de l’assistència sanitària entesa com una indústria lucrativa. En aquest mateix sentit, Kalman Applbaum, professor d’antropologia mèdica de la Universitat de Wisconsin, explica les tendències actuals en les grans companyies farmacèutiques.

Una bona part del volum es dedica a presentar diverses realitats geogràfiques. Més enllà dels Estats Units, Pat i Hugh Armstrong, i Christophe Hermann, destrien, respectivament, els casos, certament molt menys mercantilitzats, dels sistemes sanitaris canadenc i europeu. Shaoguang Wang, de la Universitat Xinesa de Hong Kong, contrasta les diverses fases històriques del sistema sanitari xinès, mentre que Julie Feinsilver fa una ullada a la política sanitària (interior i exterior) de Cuba. Paula Tibandebage i Maureen Mackintosh exposen la situació de Tanzània i d’altres països africans.

Diverses contribucions, com la de Mohan Rao, de la Universitat Jawaharlal Nehru, de Nova Delhi, Meri Koivusalo, de Helsinki, o Sanjay Basu, de l’Hospital General de San Francisco giren al voltant de la Declaració de Nacions Unides de la Cimera d’Alma Ata, del 1978, que promovia un concepte de “Salut per Tothom”, doblement integral tant pel que fa a la cobertura universal com per a la comprensió dels determinants socials de la salut. David Coburn fa un repàs del lligam existent entre la igualtat social i la salut pública. I Robert Albritton dedica la seva contribució a les qüestions alimentàries, i als problemes sanitaris, aparentment paradoxals, de la malnutrició: la fam i l’obesitat.

Però possiblement la contribució més colpidora és la de Julian Tudor Hart. Després de 40 anys de carrera en l’assistència primària al País de Gal·les (1954-1994), el 29 d’abril del 2008, Hart feia una conferència, ara ampliada per a aquest volum del Socialist Register, sobre la salut mental. Hart té cura de distingir entre el 3% d’adults que pateixen malalties psicòtiques definides en un moment o altre de la seva vida, i el terç de persones adultes que pateixen algun trastorn mental. Hart, que va conèixer l’impacte de la “reconversió industrial” dels anys 1970 i 1980, no té dubte on adscriure bona part dels trastorns mentals de la nostra societat. L’atur i la subocupació, les perspectives de perdre la feina, la sensació d’inutilitat, la desorientació, la por a equivocar-se irremeiablement, etc., acaben per atenallar. Hart és escèptic tant de les solucions bioquímiques de les cognitives. Ans al contrari, creu que una bona cura seria començar a conèixer millor el nostre món i les relacions amb ell. La “utilitat” socialment acceptada, diu Hart, acaba per ésser sinònim d’una “productivitat” que beneficia directament un grapat de bilionaris. La cura, doncs, seria saber això i implicar-se en la lluita contra allò que hi ha d’irracional en les nostres vides.