Una nevada com la d'ahir és excepcional. Com deia una usuària del metro, entre Mercat Nou i Santa Eulàlia, quan tot just queien les primeres volves de neu: "si neva fort, els trens no aniran". Vaig pensar que exagerava. No pas. En qüestió d'una hora, ja nevava molt més fort i una per una les diferents línies de rodalies foren tancades (amb algunes excepcions).Quan la neu començava a quallar, i la nevada adquiria proporcions de torb a Barcelona mateix, ja s'albirava la catàstrofe.
Usuaris atrapats als convois sentien una viva còlera en sentir per la ràdio les declaracions de Joan Boada, cap a les 5, on afirmava que no tenia notícia de cap passatger retingut en cap vagó. Efectivament, no devia tenir notícia. Els seus tècnics subordinats s'estimaven més no fer-lo patir i deixar que els responsables d'ICV-EUiA quedin una mica més desgastats. Mentre la gent restava sense llum o havia d'acollir-se en refugis improvisats per passar la nit, les lluites de palau seguien implacables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada