dimecres, 31 de març de 2010

Les vagues dels serveis de transports

Per dates com aquestes, marcades per les vacances de Setmana Santa (és a dir, de primavera, o de Pasqua Florida), és natural que la conflicitat laboral en els serveis de transports es manifesti en forma d’aturades. És el moment on les accions de vaga tenen un impacte econòmic més elevat (de cara als resultats empresarials) i també un impacte mediàtic més pronunciat (de cara als governs). Els governs, en ocasions com aquestes, intervenen activament per garantir uns serveis mínims. Té gràcia, per exemple, que el govern laborista britànic, després d’haver impulsat polítiques privatitzadores en els transports, es recordi ara que és un servei públic que cal garantir.

En la jornada d’avui, la vaga de la CGT a Renfe ha fet suprimir els trens de llarga distància i, segons fons de l’empresa, s’ha vist reduït el servei en un 60% en els rodalies i en un 70% en els trens de distància mitjana i llarga. Els mitjans de comunicació afins al govern aprofiten per carregar, més o menys veladament, contra els vaguistes, oposant, com és de costum, usuaris i treballadors, o consumidors i treballadors. Una cantarella habitual en aquests casos és comparar la situació laboral dels treballadors d’aquestes grans empreses amb el precariat que es desplaça en les xarxes de rodalies. Treballadors precaris i aturats apareixen com l’espantall per parar en sec reivindicacions laborals dels treballadors més organitzats. Això és encara més evident, quan els treballadors dels altres sectors són transformats merament en “consumidors” o “usuaris”: llavors poden justificar-se coses com les condemnes a presó per la protesta laboral en les pistes de l’aeroport del Prat. O, en un altre ordre de coses, sentir la xerrameca sobre el “dret del treball” per justificar l’esquirolisme, per part dels mateixos estaments que han desmuntat tot el servei d’intermediació laboral que feien les agències públiques de col•locació (Inem, SOC, etc.).

Hi ha vagues i vagues, és clar. La vaga de treballadors de peatges d’Abertis, convocada per a l’operació de retorn de Setmana Santa, suposarà a la pràctica un aixecament dels peatges. Això, és clar, si la direcció d’Abertis no optés directament per mantindre els peatges tancats, tot confiant en els treballadors que no secundessin la vaga. Encara trobaríem en aquest cas, algú que carregués el mort als vaguistes.