L’Ajuntament de Barcelona presentava ahir el “procés participatiu de la Diagonal”. Es tracta de consultar els ciutadans i d’altres col•lectius sobre el futur de l’Avinguda Diagonal.
El punt de partida, declarava el batlle, Jordi Hereu, és el fet que, ara com ara, la Diagonal no compleix cap de les dues funcions que se n’hauria d’esperar:
- funció de convivència i trobada ciutadana.
- funció d’eix estructurador de la mobilitat.
Potser és una anàlisi una mica tremendista. La Diagonal és una avinguda ben diversa. Des de la Zona Universitària fins a la Plaça Francesc Macià, és solcada pel Trambaix, i acull algunes de les seus comercials i financeres més emblemàtiques de la ciutat. Entre Francesc Macià i Glòries podem distingir també diversos segments (connectats pel Passeig de Gràcia, per Verdaguer, o per la intersecció amb el carrer d’Aragó). Després de Glòries hi ha el TramBesòs, que solca la part més nova i reformada de l’Avinguda. La part del mig, la que no té tramvia, té una certa imatge tristoia als ulls de l’equip d’Hereu.
En tot cas, Hereu manifestava ahir la voluntat de “convertir la Diagonal en un centre neuràlgic a la ciutat, tant a nivell urbà, com social i econòmic”. El consistori barceloní ho vol tot: 1) guanyar qualitat d’espai públic; 2) aconseguir una mobilitat eficient i sostenible; 3) enfortir l’activitat comercial a la zona.
El procés participatiu tindrà com a eix central una consulta. En aquesta consulta, els ciutadans de Barcelona (és a dir, amb l’exclusió dels metropolitans) podran triar entre tres opcions:
- una opció A: manteniment de la morfologia actual. Es faria passar el tramvia (que connectaria TramBaix i TramBesòs) pel mig. A banda i banda de les línies del tramvia hi hauria un carril per al trànsit rodat en cada sentit. Es mantindrien els passeigs actuals entre les dues parelles de rengles d’arbres. Els carrils laterals quedarien reduïts a carrils “de servei a façanes”.
- una opció B: introducció d’una rambla central com a eix estructurador. La rambla contindria un carril segregat per a la bicicleta. Hom canviaria la disposició actual de l’arbrat. Hi hauria una capacitat màxima per a 3 carrils de trànsit rodat en cada sentit.
- una opció C, de manteniment de la situació actual.
L’Ajuntament de Barcelona, clarament, entén l’opció C com una opció “negativa”, i demanarà als ciutadans que triïn entre les opcions A i B. La connexió tramviaire apareix, de fet, tant en l’opció A com en l’opció B, però l’Ajuntament considera que no és aquest l’aspecte essencial. Allò essencial seria triar entre la disposició en “bulevard” (opció A, transformació gradual de la situació actual) i la disposició en “rambla” (opció B). Si bé l’opció B suposa una alteració molt més considerable de la fesomia de l’avinguda, l’opció A suposaria una forta restricció al trànsit automobilístic.
Les dues opcions també contenen un punt en comú, que és la gestió de la confluència entre Marina, Aragó i la Diagonal. La idea seria transformar l’actual “illa d’asfalt” per una plaça ajardinada.
La consulta ciutadana, prevista pel proper mes de maig, ha anat precedida en els darrers anys per diverses sessions d’informació i comunicació, i per la recepció de diferents aportacions ciutadanes. En tot cas, les “dues alternatives” han estat cuinades per l’Ajuntament. L’oposició municipal ha considerat que hauria calgut dignificar l’opció C, i no presentar-la com una mera “continuació” de la situació actual sinó com un “millorament”. Per al PP, l’opció C hauria de consistir en dir, bàsicament, “tramvia no”.
Més enllà del debat sobre el tramvia, hi ha la qüestió de la dimensió de les obres requerides. Fet i fet, veïns i comerciants de la Diagonal mostren particular preocupació més que no pas pel “resultat final” pels inconvenients que implicarà la “transformació”: talls de trànsit, accés reduït a les voreres, etc. Com menys intenses siguin les molèsties, més s’estendran en el temps.
El vot en blanc o el vot per “l’opció C” (encara s’ha de veure quines paperetes deixarà introduir l’Ajuntament a les urnes) podria ser fàcilment interpretat com un vot de càstig al “bipartit” barceloní. Una altra qüestió serà la de la participació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada