dijous, 11 de març de 2010

La llei de consultes populars en via de referèndum: una aprovació avergonyida

Amb força discreció, el Parlament de Catalunya aprovava ahir una llei de consultes populars en via de referèndum. El text de la llei, en ell mateix, no accessible, a diferència d’altres casos, des del portal del Parlament de Catalunya, cosa que ja és per ella mateixa simptomàtica.

La llei ha estat aprovada amb 70 vots a favor (PSC-CPC, ERC i ICV-EUiA) i 62 en contra (CiU, PP i C’s). Les úniques esmenes que han prosperat en el debat final són les que, d’acord amb els criteris del Consell de Garanties Estatutàries, havien d’aigualir el text per esborrar la més mínima taca d’anticonstitucionalitat.

En principi hi haurà dues menes de consultes:
- consultes d’abast a tot el territori autonòmic. Seran sobre “qüestions polítiques de transcendència especial”.
- consultes d’abast municipal.

Tindran iniciativa per proposar consultes a tot el territori del Principat:
- el President de la Generalitat.
- el Parlament de Catalunya, a proposta d’una cinquena part dels diputats (és a dir de 27 diputats).
- els municipis. La iniciativa municipal haurà de cobrir un 10% de municipis (és a dir, un centenar), amb un padró global de, si més no, 500.000 habitants.
- els ciutadans. Es demanarà el suport, en forma de signatures, d’un 3% de tota la població. És a dir de gairebé 225.000 persones majors de 18 anys. Recordem que la iniciativa legislativa popular només en demana 65.000.

Aquestes iniciatives hauran de comptar amb l’aprovació (per majoria absoluta!) del Parlament de Catalunya i l’autorització de l’Estat. És aquesta autorització la que permet parlar de referèndum. No cal dir que, en general, el referèndum sempre tindrà un caràcter “consultiu”.

Pel que fa a les consultes municipals, tindran iniciativa:
- el batlle.
- una tercera part dels regidors.
- l’aval de signatures de ciutadans empadronats (un 3% del padró).
El referèndum municipal haurà de comptar amb la majoria absoluta de regidors i l’autorització de l’estat.

La discrecionalitat de l’autorització estatal ha estat el que ha dut en bona mesura CiU al vot negatiu. És, per dir-ho així, el darrer obstacle de qualsevol proposta. Però vegeu també la dificultat que presenten les iniciatives municipal i popular. I vegeu també el requeriment de la majoria absoluta per part del Parlament de Catalunya (o del consistori).

Vol dir això que no s’hauria d’aprofitar la llei? El moviment de les consultes podria fer-la servir per formular la qüestió: “Esteu d’acord amb la constitució d’un estat català independent?”. I, tot seguit, comença a arreplegar diputats del Parlament, mocions municipals i signatures. Val a dir que només amb els vots del 13D i del 28F, ja es podria presentar una proposta al Parlament. Ja sabem que el Parlament ha tombat dues propostes d’ILP en un sentit similar. Tornar a evidenciar la posició ambivalent de les forces parlamentàries pot ésser una mica cansat, però no és balder.

Etiquetes de comentaris: