dijous, 15 d’abril de 2010

Any Nou per a Tailàndia

La primera lluna nova de primavera assenyala el començament d’un nou any per als pobles de Tailàndia. Enguany el trànsit ha quedat marcat pels 21 morts de dissabte passat. El Front Unit per la Democràtica contra la Dictadura (UDD), les camises vermelles, acusaven el govern d’Abhisit Vejjajiva però, sobretot, a l’Ammtayathipatai (l’oligarquia militar, judicial i àulica) de voler ofegar amb sang les protestes. Fonts governamentals responsabilitzaven, no pas a l’UDD en general, sinó a una “minoria violenta”. I entre sectors pro-UDD se suggeria obertament que la “minoria violenta” no eren més que provocadors a sou dels qui voldrien perpetrar un nou govern militar i, a través de la llei marcial, dissoldre l’UDD.

Dins i fora de Tailàndia, les protestes de l’UDD, dels Camises Vermelles, reprodueixen l’estil dels seus aparents contraris, les Camises Grogues. Si les Camises Grogues van foragitar del poder, amb ajut militar, el govern de Thaksin Shinawatra, les Camises Vermelles voldrien fer ara quelcom similar amb Vejjajiva.

Les coses, però, són més complexes. En la polarització inevitable de les societats modernes, Grocs i Vermells acaben per representar moltes coses més enllà de la pràctica real dels capdavanters particulars de cada cas de grogor o de vermellor. Així, per exemple, encara que els dirigents de l’UDD proclamin les seves conviccions monàrquiques, els grocs de l’Aliança Popular per la Democràcia (PAD) els acusen d’antimonàrquics. Els sectors que voldrien limitar les atribucions del monarca o passar directament a un règim republicà han fet, com també ho han fet les forces de l’esquerra socialista, entrisme en l’UDD. Però el monarquisme aparent de l’UDD es troba molt lligat al prestigi (més religiós i nacional que polític o institucional) de l’actual monarca, i el dia que ell falti, les coses podrien ser ben diferents.

De manera semblant, cal veure el lligam (certament, directe) de l’UDD amb Thaksin Shinawatra. Amples sectors de l’UDD poden desmarcar-se més o menys de Shinawatra, però el cert és que la línia política de Shinawatra (“desenvolupament nacional” + concessions pròpies dels conservadorisme compassiu) és la pròpia de tots els primers ministres potencials de l’UDD. El caràcter plural de l’UDD és el que ha permès l’extensió de la base social a Bangkok (entre les classes populars urbanes) i, en menor grau, al sud del país. Però la pluralitat té els seus riscos, ja que l’Ammatayathipatai podria resoldre la ‘crisi’ amb la cooptació d’alguns dirigents de l’UDD i amb la divisió d’aquest moviment de masses.