dimecres, 7 d’abril de 2010

Talas, Bishkek: alçament contra el govern de Bakiyev

Fa cinc anys, el març del 2005, després de les eleccions parlamentàries, Kirgízia va viure un moviment de protesta contra el govern del president Askar Akayev, en el poder des del 1991. Akayev va haver d’abandonar el país i, el 4 d’abril, va presentar la dimissió en l’ambaixada kirgiza de Moscou. El Parlament acceptà la dimissió l’11 d’abril. Kurmanbek Bakiyev es va fer càrrec de la presidència de forma provisional. El juliol del 2005 es feren eleccions. Bakiyev les va guanyar i, d’acord amb el pacte pre-electoral, nomenà com a primer ministre Felix Kulov.

El desgast del govern Bakiyev-Kulov no es va fer esperar. S’havien promès “reformes econòmiques” (és a dir, privatitzacions), i les indústries estatals més lucratives esdevingueren una arena de combat. D’altra banda, Bakiyev tingué estires-i-arronses amb Kulov i amb la pròpia majoria parlamentària. Des del 2007, per acabar-ho d’adobar, la situació econòmica empitjorà. L’11 d’abril del 2007, en el segon aniversari de la revolució del 2005, l’oposició a Bakiyev organitzà una àmplia manifestació contra el president, per demanar-ne la dimissió. Bakiyev ofegà les protestes, en part mitjançant la repressió policial, i en part impulsant una reforma constitucional per limitar el poder del president.

Com a conseqüència de la reforma constitucional, el desembre del 2007, s’avançaren les eleccions presidencials. Ak Zhol aconseguí 71 diputats (1.228.319 vots). L’oposició parlamentària quedà reduïda al Partit Social Demòcrata (11 diputats; 55.651 vots) i al Partit dels Comunistes (8 diputats; 141.034 vots). El sistema majoritari aplicat, és clar, fa que el nombre de diputats no sigui representatiu als vots. Els partits “extraparlamentaris” sumaven de fet gairebé un milió de vots.

El Partit Social Demòcrata, el segon partit parlamentari, havia estat fundat just abans de la campanya electoral, per Almazbek Atambayev, que havia estat primer ministre fins unes setmanes abans amb Bakiyev.

En el 2008 i el 2009, la situació econòmica no deixà d’agreujar-se, en el context de la Gran Recessió mundial. El maig del 2009 començà la pre-campanya electoral de les presidencials. Bakiyev va obtindre el suport d’Ak Zhol, mentre que els socialdemòcrates presentaven Atambayev. Addicionalment, es presentaren tres candidats independents.

El dia de les eleccions, el 23 de juliol, Atambayev anuncià que retirava la seva candidatura en protesta pel frau electoral en favor del president. Un altre dels tres candidats, Nazaraliev, es retirà pel mateix motiu. Fos com fos, Bakiyev aplegà 1.772.849 vots (62% del cens!). Els observadors internacionals de l’OSCE qüestionaren els resultats (la participació del 79% era molt poc creïble), però sobretot el biaix dels mitjans de comunicació (tant dels públics com dels controlats per partidaris de Bakiyev).

Quan ara es compleixen cinc anys de la revolució que destronà Akayev, Bakiyev va pel mateix camí. La pujada de preus i, particularment de les tarifes elèctriques, ha estat un motiu de mobilitzacions en les darreres setmanes. La indignació popular gira al voltant dels casos de corrupció de l’entorn de Bakiyev. Les xifres d’atur (particularment, d’atur juvenil) continuen a l’alça, en part per la conjuntura econòmica mundial, i en part també per unes ‘reformes econòmiques’ que han enriquit ‘amics’ del president.

El cas de corrupció que ha animat també moltes protestes té a veure amb l’Agència Central per al Desenvolupament, Inversió i Innovació. Aquesta Agència té com a director, Maksim Bakiyev, el fill del president. L’Agència és encarregada de la gestió del Fons de Desenvolupament de Kirgízia, que té com a director a Eugene Gourevitch. Gourevitch té doble nacionalitat (kirgízia i nord-americana) i s’ha vist involucrat en un cas de frau de la qual hauria estat ‘víctima’ Telecom Italia. La filial italiana d’aquesta multinacional de les telecomunicacions havia interposat una denúncia en un tribunal italià, el qual va cursar fa un mes una ordre de detenció contra Gourevitch. La immensa majoria de mitjans callaven, és clar. Però un parell de diaris es feren ressò de l’ordre de detenció. El 18 de març aquests diaris foren tancats. Qui també informava, des de l’exterior, és la reencarnació de Radio Liberty, Radio Azattyk, el senyal del qual també va deixar d’arribar. El 31 de març era tancat un altre diari, Forum, i l’1 d’abril tancaven la web de Stan.tv.

De mentres, la televisió oficialista informava de la imminent visita de Ban Ki-moon a Bishkek. El 3 d’abril, el secretari general de l’ONU, era rebut no tan sols pel govern sinó també per una manifestació opositora.

El salt qualitatiu de les protestes començà ahir, dia 6 d’abril, a Talas. Un grup de 1.000 manifestants, ben organitzats i armats, prengueren la delegació de govern. S’hi feren forts i retingueren un grup de funcionaris com a hostatges. Al vespre, forces governamentals assaltaren l’edifici i alliberaren els hostatges. Però, poc després, grups d’opositors tornaren a prendre la delegació de govern.

Davant d’aquests fets, es realitzaren diverses detencions de dirigents opositors, entre ells el propi Atambayev, i Omurbek Tekebayev, que fou alliberat hores després.

El matí del 7 d’abril, es va fer una concentració de suport davant la seu del Partit Social Demòcrata de Bishkek. Part dels concentrats foren detinguts. Al llarg del matí, s’aplegà més i més gent. El destacament policial que hi feia guàrdia fou superat, i els protestataris els prengueren vehicles i armes. Una columna d’uns 5.000 manifestants, part d’ells armats, es dirigí cap a la Plaça Ala-Too i encerclaren el Palau Presidencial. Les forces de seguretat del Palau obriren foc.

Però els insurgents sí que han pogut prendre el Parlament i la KTR (el canal televisiu amb més audència). Des de la KTR l’oposició ha anunciat la formació d’un nou govern provisional, i que el president Bakayev se n’ha anat de Bishkek, en direcció probablement a Osh. Des de l’entorn de Bakiyev no s’ha confirmat aquest extrem, però sí que s’ha negat que el ministre de l’interior, Moldomus Kongantiyev hagi caigut en mans dels opositors de Talas. El que sí sembla confirmat és l’extensió de les protestes per tot el país.