La marxa promoguda per la CGT ahir a Sabadell, Barberà i Badia (Vallès Occidental) duia per títol ‘Contra l’atur, la precarietat i l’exclusió social: lluita i mobilització’. La convocatòria no tan sols s’adreça als percentatges d’atur (23% a Badia), als acomiadaments col·lectius i individuals o a les no-renovacions de contractes temporals, sinó també a la situació en la qual viuen treballadors que sí han conservat la feina: congelació salarial, flexibilització i allargament de la jornada laboral, incompliment de convenis i de proteccions legals (de conciliació familiar, de salut i seguretat en el treball, etc.).
Les receptes de la mesa de negociació social (entre patronal, govern i sindicats majoritaris) són exactament iguals a les mesures promogudes en l’època de “plena” ocupació (és a dir, quan els percentatges d’atur eren d’una sola xifra): abaratiment de l’acomiadament, promoció de les ETT en detriment de les oficines públiques de treball, reducció directa o indirecta de les prestacions socials per atur o vellesa, etc. I si aquestes mesures eren defensades com una forma de reduir el pes excessiu de l’estat en la societat, no hi ha cap problema quan el pes de l’estat es dedica a rescatar el sector financer.
Les sis propostes de la CGT van en un sentit de classe directament oposat:
- “repartiment del treball”, damunt la base d’una setmana laboral de 35 hores, amb augments salarials per recuperar el poder adquisitiu perdut. Com a garantia contra l’exclusió social, es reivindica un salari mínim de 1.200 € i una renda bàsica per a les persones sense feina.
- unes polítiques industrials pròpies, amb control sindical sobre les multinacionals, i promoció de tecnologies netes i ecològiques.
- igualtat de drets per a tota la classe treballadora, derogant la llei d’estrangeria.
- transport públic gratuït per a la població aturada, i contractació directa dels aturats per part dels ajuntaments a través dels fons d’inversió locals, tot eliminant la subcontractació en l’obra pública.
- defensa dels servesi públics, garantint el dret a una sanitat i ensenyament de qualitat i gratuïts per a tothom.
- eliminació dels interessos dels préstecs, i control públic de la Banca. Aturada dels desnonaments per impagament d’hipoteques i defensa del dret a l’okupació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada