dimecres, 28 d’abril de 2010

Els estranys ‘defensors’ dels ‘gitanos romanesos’ i l’astúcia de Xavier García Albiol

Mentre a Sant Just Desvern o a Montcada i Reixac, hom maldava el diumenge 25 d’abril per arreplegar vots a favor o en contra de la independència de la nació catalana, en un altre indret de la conurbació, a Badalona, el PP repartia postaletes. No sabem el percentatge de badalonins que van acceptar alguna d’aquestes postaletes. En línies generals, que el PP vulgui aplegar l’opinió dels ciutadans per somoure les majories absolutes del PSOE no és cosa que mogui gaire tinta. Fet i fet, quan el PP d’Esplugues de Llobregat demana l’opinió als ciutadans sobre allò que voldrien del seu municipi, som davant d’un procés participatiu. Si hom grata, troba el mateix esperit participatiu que el referèndum de la Diagonal, que vol impulsar el bipartit barceloní.

Però la participació té les seves coses. Fa uns mesos, a Suïssa, hom va sotmetre a referèndum la qüestió de l’edificació de minarets. Aquesta qüestió recordava aquelles normes dels països islàmics que prohibeixen la construcció d’esglésies cristianes, però que n’admeten la reparació. Els suïssos podrien respondre que, al capdavall, els cristians dels països àrabs són autòctons, mentre que els musulmans de Suïssa hi ha vingut de fa quatre dies. Els ‘progres’ dels nostres rodals es van dur les mans al cap davant aquell referèndum suís. I ara es duen les mans al cap davant les postaletes del PP de Badalona.

En un dels racons de les postaletes de marres hi apareix una fotografia d’una pancarta, col•locada en un barri de Badalona. La pancarta diu “No queremos rumano’” (No volem romanesos). Com hem d’interpretar la pancarta? Potser el PP de Badalona volia reflectir una problemàtica: la de la convivència interètnica. La convivència interètnica genera asprors i, pam, es manifesta en una pancarta o en una pintada. Però Xavier García Albiol, president del PP de Badalona, aclaria que si s’hi havia col·locat la pancarta era per assenyalar un dels problemes de Badalona: els ‘romanesos’. Els ‘romanesos’? García Albiol aclaria, els ‘gitanos romanesos’.

Albiol és prou intel·ligent per saber que es ficava en un jardí de flors. I és justament allò que cercava. Lluny d’una xenofòbia o un racisme essencialistes, Albiol sap destriar. Unes vegades, focalitza els ‘musulmans’ i, és clar, els ‘no-musulmans’ no poden sentir-se al·ludits. I unes altres, focalitza en els ‘gitanos romanesos’.

L’attitud del Consolat de Romania en aquest darrer fregat ha estat complexa. D’una banda, no podia ignorar que el PP de Badalona donava veu als sentiment ‘anti-romanès’. I de l’altra, tampoc no podia desconèixer que Albiol havia diferenciat explícitament entre romanesos ‘gitanos’ i ‘no-gitanos’. Romania va entrar en la Unió Europea el gener del 2007 i, després d’una moratòria de dos anys, s’han aixecat totes les barreres a la lliure circulació de treballadors (és a dir, a la lliure circulació de persones, treballin o cerquin feina). Les persones amb nacionalitat romanesa no poden ésser distingides, en matèria laboral, a les de qualsevol altra nacionalitat de la UE. I, per tant, si són empadronades a Badalona, poden votar en les eleccions municipals.

És a dir, en la definició de qui és ‘estranger’, els ‘romanesos’ formen part d’una categoria intermitja, la dels ‘estrangers comunitaris’, que són estrangers a efectes estatístics però no pas a efectes policials. Per definició, no poden trobar-se en una ‘situació irregular de residència’, ni se’ls pot ‘internar’ no se’ls pot ‘repatriar’. Justament, per això, quan el govern italià de Berlusconi ha anunciat mesures en contra, han saltat totes les alarmes ‘jurídiques’.

Aquestes alarmes jurídiques són les que han fet que la direcció del PP s’hagi desmarcat de les declaracions de Xavier García Albiol. En aquest sentit, Alícia Sánchez Camacho ha declarat que la delinqüència no coneix de ‘nacionalitats’. Albiol, és clar, juga amb un plus d’avantatge, i assenyala l’estil de vida dels ‘gitanos romanesos’.

Les reaccions d’ICV, de presentar una denúncia a la fiscalia, o de la Generalitat, d’encarregar un informe jurídic per saber si García Albiol va infringir el Codi Penal, són d’aquelles reaccions que esclaten a la cara dels qui les emprén. Albiol ara podrà dir que el volen jutjar i condemnar, per dir la ‘veritat’. Albiol és prou intel·ligent també per ara treure l’espantall del ‘1984’ de George Orwell i tota la pesca. Albiol serà acusat jurídicament d’atiar l’odi i el racisme i, en conseqüència, podrà continuar la seva croada implícita de defensor contra un suposat racisme anti-espanyol (o anti-blanc). És clar que, probablement, això és el que busca la ‘progressia’. Mentrestant, la realitat del poble gitano a Valàquia, Moldàvia i Transilvània, les raons de l’actual èxode, l’engranatge d’un sistema econòmic excloent que ja no pot ‘absorbir’ ni ‘integrar’, i les pròpies dinàmiques d’opressió patriarcal dins el col·lectiu, queden absolutament invisibilitzades. No tan invisibilitzat com el fet que Albiol, resident a Pedralbes, viu ben a prop dels centres de poder que ens han ‘regalat’ la diversitat ètnica dels nostres barris.

2 Comments:

Blogger Lluís Bosch said...

El Partit Popular porta una colla de pífies, però estic segur que ells ho veuen com una bona estratègia. Populisme inspirat en Itàlia, òbviament. La Lliga Nord va fer més o menys el mateix, i li va sortir molt bé.
Crispar, tensar la convivència i a canvi obtenir vots. Increïble, però real.

6:45 p. m.  
Blogger Dídac López said...

De fet, Xavier García Albiol, amb les querelles que li han interposat, queda ara com una víctima de la "correcció política" i com un "anti-sistema", i justament això el pot ajudar a avançar en nombre de suports i de vots.

7:22 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home