dilluns, 19 d’abril de 2010

Tele-realitat de catàstrofes 2.0: Aeroport 2010

En el cinema de catàstrofes de fa quatre dècades era imperatiu el personatge maligne que, cobdiciós, conduïa al desastre el proïsme com a conseqüència de menysprea tal o tal amenaça natural, social o tecnològica. Ja es ben veritat que la història tendeix a repetir-se, de primer com a tragèdia, de segon com a comèdia. Per comptes de cinema tenim ara la tele-realitat que ens mostra la TV, la ràdio, la internet o les pantalles informatives. I si els “desaprensius” dels anys 1970 menyspreaven els riscos, els d’ara simplement hi juguen. La temporada passada era la pandèmia de la grip, i ara les mortíferes cendres d’un volcà islandès. La gent contempla el cel i no hi veu res. I és que la cendra és invisible a ull nu, com el vestit de l’emperador, i tots a córrer. Tot s’ha de mirar, però, pel cantó positiu. Diuen que les cendres del volcà poden tenir un efecte ‘refredador’ sobre el clima. I no serà simplement per dispersar la llum solar, sinó també per reduir les emissions de CO2 al transport aeri continental durant uns dies.

En els films de catàstrofes, l’heroi començava a conduir els supervivents (interpretats en una porció gens menyspreable per velles glòries de Hollywood) pel que havia d’ésser una via d’escapament. Però, de nou, la cobdícia o la insensatesa del sistema havia deixat la via d’escapament sense construir per tal d’estalviar costos. Ara, en els nostres dies, hi ha algú que s’ha enrecordat que no hi ha connexió amb la xarxa continental de TGV.

Tot acaba bé, però. Si el núvol volcànic perdura per molts dies, hom descobrirà que no suposa cap risc de consideració. I a volar...