diumenge, 4 d’abril de 2010

Les dades de creació d'ocupació als Estats Units: +162.000 llocs de treball el mes de març

Es fa difícil comparar dades de desocupació, quan l'estadística creativa i l'economia submergida són pel mig. Segons dades del Departament de Treball dels Estats Units el mes de març del 2010, per primera vegada en molts mesos, hi va haver un balanç net de creació de llocs de treball de 162.000. Un marge positiu pels pèls si considerem que el ritme de creació de llocs de treball per mantenir les actuals taxes d'activitat i d'ocupació seria de 100.000-150.000 llocs de treballs nous cada mes. Sense aquesta creació de llocs de treball, el percentatge d'atur augmentaria malgrat que hi hagués una creació neta de llocs de treball. Per aquesta raó el percentatge de desocupació als Estats Units continua en un 9,7%: una xifra molt alta si considerem els registres històrics i el fet que l'economia nord-americana té una capacitat més elevada de creació de llocs de treball, a igualtat de condicions de cicle econòmic, que l'europea.

Mentre Barack Obama saludava la xifra dels 162.000, l'oposició republicana volia aigualir la festa, tot assenyalant que es calcula que uns 48.000 llocs de treball s'han creat arran dels treballs del Cens del 2010. Aquests 48.000 llocs de treball, creats per agències públiques i contractistes privats, són òbviament temporals, i pagats amb diners públics. És simptomàtic que comentaristes conservadors com Glenn Beck hagin carregat contra els excessos del Cens. En efecte, segons Beck l'única funció del cens hauria de ser el repartiment de representants estatals en el Congrés, per la qual cosa no s'hi hauria d'incloure més que les dades personals fonamentals. Si es fes així, el nombre de 48.000 llocs de treball associats al cens podria ser ben inferior.

De totes formes, hi ha més raons encara per matisar les dades de creació de llocs de treball als Estats Units. Sense moure'ns de les dades oficials, augmenta el nombre d'aturats de llarga durada (generosament limitada als que fa més de sis mesos que són a l'atur), que creix a un ritme mensual de 400.000, i ja arriba a 6.500.000 de persones (40% dels aturats). I aquestes xifres són insuficients ja que no són comptats dins de les xifres d'atur, els treballadors que, mancats absolutament de perspectives, ja no recerquen activament feina. Si se'ls compta, el percentatge d'aturats puja set punts fins a un 16,9%. Que les perspectives són dolentes ho mostra el fet que l'aturat mitjà als Estats Units porta més de vuit mesos a l'atur. També cal recordar que les xifres d'aturats no inclouen les persones que tenen un lloc de treball a temps parcial però que voldrien treballar a jornada completa (9 milions de persones).

2 Comments:

Blogger Albert B. i R. said...

Analitzant les dades de forma concreta, es pot arribar a la conclusió que encara queda molt de camí epr recórrer. No serà gens fàcil sortir d'aquesta crisi i generar ocupació duradora i de qualitat.

11:40 a. m.  
Blogger Dídac López said...

En certa manera, la clau és saber si l'ocupació "duradora i de qualitat" és compatible o no amb el model de "creixement econòmic". Entre el febrer del 2009 i el febrer del 2010, la productivitat dels Estats Units (per hora treballada) ha augmentat en un 6,9%. Com que hi ha hagut una reducció en l'agregat d'hores treballades, això no s'ha traduït en un 7% de creixement econòmic. Però dóna una clau rellevant. La recuperació econòmica no tan sols és compatible amb xifres elevades de desocupació, sinó que la desocupació apareix com un motor econòmic cabdal. Si la gent triga mesos en trobar una nova feina, és ben normal que accepti uns salaris més baixos, unes cobertures no-salarials inferiors i un allargament de la jornada laboral. El problema és que aquesta recepta fa enfonsar la demanda interna, i la demanda interna dels EUA és clau per a l'economia mundial. Òbviament, la natura cíclica de l'economia farà que hi hagi una recuperació i que les xifres d'atur tornin a baixar, però sempre a costa del nivell salarial real, i d'una concentració més elevada de la riquesa.

5:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home