Avui, la CAL d’Esplugues ha portat a l’Antiga Masoveria de Can Tintorer la composició poeticomusical “Mai no és de nit”, de Jaume Calatayud i Vicente Monera. “Mai no és de nit” pren un vers de Manuel de Pedrolo per conduir l’espectador a un repàs cronològic de la vida i obra d’aquest escriptor, un dels més prolífics, populars i ambiciosos de la literatura catalana del segle XX. Des del Castell de l’Aranyó fins al cementiri de Monjuïc transcorren 26.384 dies. “Cal protestar encara que no serveixi de res”, diu un dels més famosos adagis polítics de l’escriptor, que també pot traduir-se com un “Cal viure, encara que no serveix de res”. I és la part de la protesta i del compromís, amb la llengua, amb el país, amb el poble, amb la vida, la que no li han perdonat els que, d’entrada o de sortida, acaben per abdicar de la llengua, del país, del poble i de la vida. El cas, és clar, és que aquest menysteniment té poca o nul·la rellevància, quan es constata l’apreci de diverses generacions de lectors per l’obra de Pedrolo, des de l’obra experimental fins a la literatura de gènere (novel·la negra, ciència ficció). Calatayud i Monera són dos d’aquests lectors, no lectors tan sols de la novel·la de Pedrolo, sinó també de la poesia i de l’obra teatral, així com de l’articulística. Els dos reconeixen les dificultats per musicar els textos de Pedrolo, compensada per la facilitat de fer-los arribar al públic. Ressegueixen la vida de Pedrolo des de la infantesa d’una família de la petita noblesa catalana, tot passant per la bohèmia de l’època d’estudiant de medicina a Barcelona, per l’experiència de la guerra i de la postguerra, pels atzars de negocis i ocupacions sense futur, i per les incerteses monetàries i de tota mena de qui pren l’ofici d’escriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada